L'home apareix a Alella en el neolític mitjà (1500 anys aC.) amb una cultura pobra, que millora considerablement al contacte amb les primeres invasions celtes.

Per uns enterraments trobats al marge dret del torrent de l'Anguera, fets amb tègules i amb monedes de Constantí i Galiè,

arribem a la conclusió que tota aquesta comarca arribà fins al final de l'imperi Romà i que aquestes viles foren destruïdes durant la invasió germànica de l'any 409.

El primer document on surt esmentat el lloc d'Alella és del 975, en una venda de terres de Premià, com a límit ponentí d'aquest terme. La parròquia de Sant Feliu d'Alella surt documentada el 993 en una escriptura de permuta de terres entre el matrimoni Guillem i Guilla i el monestir de Sant Cugat del Vallès.

A partir del Decret de Nova Planta, el batlle i els regidors són nomenats pel rei, per temps il·limitat. En lloc de parròquia és ja municipi i les reunions del Consell es fan a l'Ajuntament. En la Guerra de Successió, propietats de famílies d'Alella foren confiscades a causa de les preferències a favor de l'arxiduc Carles.

Alella sofrí els efectes de la guerra del 1808 i també visqué tots els esdeveniments històrics del segle XIX. En esclatar la Guerra Civil Alella va viure, el 22 de juliol de 1936, la destrucció de part de l'interior de l'esglèsia. Acabada la guerra s'inicia un període de 40 anys, en els quals la vida d'Alella evolucionà segons l'obertura que el règim del general Franco permetia.

L'any 1960 surt el primer exemplar de la Revista Alella, una de les primeres publicacions en llengua catalana, i l'any 1968 es va inaugurar la sortida de l'autopista Barcelona-Mataro. L'any 1975 es celebraren els actes del mil·lenari de la vila on començaren a celebrar la festa de la Verema i l'Aplec de l'Arròs.