dades generals

breu història

llocs d'interés cultural

empreses i comerços

on menjar, on dormir

festes i celebracions

 

Els orígens més remots de Besalú són ibers i celtes. El seu mateix nom ens ho demostra: Bisuldunum, fortalesa entre dos rius.

Més tard, els romans van dividir la zona en pagus (segle II aC). Besalú devia constituir el nucli principal de la comarca. Per Besalú passava la Via Annia, subsidiària de la Via Augusta, que comunicava les planes de l'Empordà i el Pla de l'Estany amb les zones muntanyenques de la Garrotxa. S'han trobat diferents restes arqueològiques de l'època romana en diferents llocs de Besalú. El jaciment més important és a la vila de Can Ring, una vila agrícola i ramadera que estava situada als afores del Besalú actual i que fou ocupada dels segles I al III dC.

Però l'època històrica més important per al poble s'esdevé a partir de la conquesta de Girona pels carolingis (785), quan els reis francs encomanaren l'administració de la seva comarca a la figura del comte, nomenat pel rei, que podia ser revocat del seu càrrec si el monarca així ho decidia. En un primer moment, el comtat de Besalú formava una unitat amb el de Girona.

El 1111 Besalú perd la independència comtal per manca de descendència de Bernat III i arriba la fusió amb la casa de Barcelona. Però la desaparició dels comtes privatius a Besalú no suposa una disminució de la població a la vila.

Durant els segles següents, Besalú va tenir un creixement molt lent i també va començar la seva decadència. Al segle XVIII, amb la reorganització administrativa borbònica, va ser nomenada lloctinència del corregiment de Girona i més tard Alcaldia Major.

Durant el segle XIX va patir la Guerra del Francès i les guerres carlines.

Sembla que torna a despertar al segle XX, en temps de la República, moment en què es van fer grans obres, entre les quals, les escoles. És el moment del començament de l'expansió urbanística de Besalú, que s'amplià passada la Guerra Civil com a conseqüència de les destrosses d'aquesta guerra.