Alt EmpordàGarrotxaPla EstanyBaix EmpordàGironèsSelvaRipollèsOsonaCerdanyaPallars SobiràVal d'AranAlta RibagorçaPallars JussàAlt UrgellBerguedàSolsonèsBagesNogueraSegarraUrgellPla d'UrgellSegriàGarriguesConca de BarberàAnoiaPrioratRibera d'EbreTerra AltaBaix EbreMontsiàBaix CampTarragonèsBaix PenedèsAlt CampAlt PenedèsGarrafBaix LlobregatBarcelonèsVallès OccidentalMaresmeVallès Oriental
© Piera Edicions, S.L.
Joan Prim, 83
Telèfon 93 840 52 90
e-mail: info@tot-catalunya.com
08400 Granollers

WEBS solsona

tornar a pàgina principal
De N a S, dues àrees es diferencien clarament: un sector muntanyós centra les terres situades al N de Solsona, amb altituds que oscil·len entre els 900 i els 2 000 m alt; i un sector de terres mitjanes s’estén a migjorn de la ciutat, amb altituds que oscil·len entre els 650 i els 900 m. Les serres la Llena, al NW de Solsona, i de Pinós (937 m alt), al S, constitueixen els extrems de l’espina que separa les conques del Segre i del Cardener-Llobregat.

Al N i el NW les imposants serralades de Port del Comte (2 383 m al pedró dels Quatre Batlles), del Verd (2 274 m), Guixers (2 233 m), Busa (1 516 m) i Bastets (1 268 m) separen la comarca de l’Alt Urgell i el Berguedà. Al S, la comarca resta oberta a les terres més baixes del Segre mitjà, la Segarra i el Bages.

Terra de transició, el clima també varia. Les precipitacions anuals mitjanes oscil·len entre els 400 i els 600 mm a les terres baixes, i els 700 mm a la part alta. La vegetació, de S a N, presenta domini del carrascar; domini del bosc de roure valencià i de la pinassa; paisatge submediterrani xèric amb influències mediterrànies (carrascars, garrigues, àdhuc brolles als solells; pastures de jonça i fenal molt extenses); transició del bosc de roure valencià al de roure martinenc; pinedes de pi roig; estatge subalpí del pi negre amb extenses pastures d’ussona; i finalment, l’estatge alpí, poc representat a la comarca.

A la meitat nord predominen l’explotació forestal i la ramaderia, i a la meitat sud, el conreu de secà, blat i sègol principalment, i també blat de moro, patates i llegums. Únicament a la zona de Clariana té un cert relleu l’horta, la vinya i l’olivera. Un 19% del territori del Solsonès és ocupat per terres de conreu. Cereals i patates constitueixen la base de l’agricultura actual, mecanitzada on ha estat possible, ateses les condicions del terreny.

Solsona és bon centre de mercat, però li escapa la zona del NE o de l’alt Cardener, on Berga exerceix una atracció més forta. Solsona i Sant Llorenç de Morunys són els dos nuclis majors de poblament, amb 6 658 i 861 h respectivament (1991). Des del 1950 (12 419 h) la població ha baixat gradualment fins els 10 792 h del 1991. Solsona (6 658 h) ha experimentat un creixement demogràfic del 16,5%, la qual cosa fa que continuï el seu procés de concentració de població (57,5% del total comarcal). També han crescut Castellar de la Ribera, Olius i Sant Llorenç de Morunys. La manca de bones comunicacions i de mitjans econòmics han contribuït a l’escàs poblament de la comarca i a la seva emigració.

Municipis de la comarca:

Castellar de la Ribera
Clariana de Cardener
Coma i la Pedra, la
Guixers
Lladurs
Llobera
Molsosa, la
Navès
Odèn 113,1 302
Olius
Pinell de Solsonès
Pinós de Solsonès

Riner
Sant Llorenç de Morunys
Solsona

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Extensió: 999 km2
Població: 10.792 hab.
Capital: Solsona