Les primeres restes trobades corresponen a l'era del Neolític, prop de la Cova del Salnitre. Aquests restes eren troços de ceràmica que s'anomenaren cardial o montserratina.

Anteriorment al 1605, el lloc i castell de Collbató eren propietat dels vescomtes de Barcelona, però el 1113 el vascomte Guislabert II va cedir el castell a la seva filla Ermessenda, muller de Bartomeu I, els descendents dels quals van prendre el cognom de Montserrat.

Després d'una època que la senyoria de Collbató varen ser els senyors de Durfort, el 1376 va passar a la senyoria del monestir de Montserrat que va adquirir tota la jurisdicció de Collbató. Posteriorment, els focs, epidèmies i guerres varen provocar un descens significatiu de la població i el 1718 eren censats només 97 habitants.

Durant el segle XVIII es va iniciar la recuperació, amb un increment de la agricultura, i va créixer fins els 212 habitants. Ja el 1860 hi havían 859 persones habitant la zona però a principis del segle XX va disminuir progressivament, el 1900 eren 665 habitants, el 1930 només 509, i el descens va tocar fons l'any 1960 amb 376 habitants.

La indústria, el turisme, la construcció i la hosteleria van contribuir, de nou, a una lenta recuperació censal que, ara per ara, no sembla tenir camí de retorn.