El nom de la vila, Corbera, es veu ja escrit en els primers documents trobats que es referien al Castell de Cervelló, l'any 992. Ja com a Castell de Corbera es pot trobar escritures de l'any 1032, en el testament de Guillem de Mediona, amo i senyor del castell.

Es té constància que la capella de Santa Magdalena és de 1295, i el senyor de Corbera, Romeu de Corbera, fou el primer en anomenar tota la zona en aquest nom, l'artífex del bateig de la vila.

El Castell va ser propietat dels Corbera fins el s.XVII que va passar a la família Mora. Manuel Antic i de Mora va obtenir el favor reial en convertir-se en baró i titolar del regne a finals del s.XVIII. Posteriorment, els Ramon ho van heredar fins que Pau Joan de Ramon, que no va tenir descendència, va ser el darrer l'any 1948.

Durant el segle XX, i després de la guerra civil, el creixement de la vila va ser notori gràcies, en part, a la forta immigració dels anys 50 i 60 provinent del sud d'Espanya. A més, molta gent de Barcelona ha anat arribant en segones residències, la qual cosa ha fet créixer notablement el cens poblacional, especialment en els mesos d'estiu.