Extensió: 1.342 km2
Població: 90.755 hab.
Capital: Figueres

Comarca de Catalunya a l’extrem NE de l’Empordà (1 342 km2; 90 755 h [1991]). Cap de comarca, Figueres. Limita a llevant amb el litoral mediterrani, al N amb el Rosselló i el Vallespir, a ponent termeneja amb la Garrotxa i el Pla de l’Estany i al S amb el Gironès i el Baix Empordà. Constituïda per 68 municipis, és formada per una plana litoral emmarcada per muntanyes al N i a l’W.

Al sector costaner es troba la franja de les llaunes, antigues llacunes dessecades, que en els moments de pluges fortes s’inunden novament. Hom destaca la serra de l’Albera (puig Neulós, 1 251 m), la serra de Rodes (Verdera, 670 m), la serra de Valldavià o de Sant Grau i el Montgrí (Montgó, 96 m alt). Les costes són abruptes i retallades. L’extrem N correspon a la penetració a la mar de la serra de Rodes i el S al massís del Montgrí. A l’interior del golf, la costa és baixa i arenosa. El clima és mediterrani
humit. Les temperatures són moderades. La mitjana anual és de 16°C. La pluja és de règim mediterrani i arriba als 680 mm/any. L’estació més seca és l’estiu. Els vents tenen una gran importància en el clima de l’Empordà, sobretot la tramuntana.

A l’estiu és molt freqüent la marinada o garbí. Els rius es disposen en forma de ventall. Hi ha dos sistemes importants: el de la Muga i el del Fluvià. També són molt importants els mantells d’aigua subterrània. La vegetació és principalment mediterrània septentrional. A la muntanya hi ha una vegetació de rouredes, en part substituïdes per castanyedes i, més amunt, en petita extensió, per fagedes. L’agricultura és el recurs econòmic fonamental: 33 322 ha conreades. El blat, el blat de moro i l’alfals són els tres conreus fonamentals. La pesca es concentra als ports de Roses, el Port de la Selva, Llançà, Cadaqués i l’Escala. Hi ha tres sectors industrials destacats: l’agro-alimentari, el metal.lúrgic (centrat a Figueres) i el de la construcció. El turisme és el sector econòmic que més ha repercutit en el canvi paisatgístic de la comarca.

La densitat de població és de 67,6 h/km2. El cap de comarca aglutina el 38% de la població; segueixen en importància Roses i l’Escala. Pel que fa a la població activa ocupada, el 15% treballa al sector primari, el 30% al secundari i el 5% al terciari. El territori que forma l’Alt Empordà comprenia, des del començament del s IX, després de la seva incorporació a l’imperi carolingi: el pagus de Perelada i la part septentrional del d’Empúries, tots dos al comtat d’Empúries, i la part oriental del pagus de Besalú, del comtat de Girona, després comtat independent. Figueres esdevingué el 1835 cap d’un dels partits judicials en què fou dividida la nova província de Girona i el 1936, en la divisió de Catalunya, decretada per la Generalitat, cap dela comarca de l’Alt Empordà.
 

Municipis de la comarca:
Agullana
Albanyà
Armentera, l’
Avinyonet de Puigventós
Bàscara
Biure
Boadella d’Empordà
Borrassà
Cabanelles
Cabanes d’Empordà
Cadaqués
Campmany
Cantallops
Castelló d’Empúries
Cistella
Colera
Darnius
Escala, l’
Espolla
Far d’Empordà, el
Figueres
Fortià
Garrigàs
Garriguella
Jonquera, La
Llançà
Lledó d’Empordà
Llers
Maçanet de Cabrenys
Masarac
Mollet de Peralada
Navata
Ordis
Palau de Santa Eulàlia
Palau-saverdera
Pau
Pedret i Marzà
Peralada
Pont de Molins
Pontós
Portbou
Port de la Selva, el
Rabós d’Empordà
Riumors
Roses
Santa Llogaia d’Àlguema
Sant Climent Sescebes
Sant Llorenç de la Muga
Sant Miquel de Fluvià
Sant Mori
Sant Pere Pescador
Saus
Selva de Mar, la
Siurana d’Empordà
Terrades
Torroella de Fluvià
Vajol, la
Ventalló
Vilabertran
Viladamat
Vilafant
Vilajuïga
Vilamacolum
Vilamalla
Vilamaniscle
Vilanant
Vila-sacra
Vilaür
 
 

edita PIERA EDICIONS S.L.
Apartat de Correus 77
08400 Granollers
e-mail: internet@pieraedicions.com