Extensió: 1,295 km2
Població: 152.177 hab.
Capital: Manresa

Comarca de Catalunya, al bell mig de la Depressió Central Catalana (1 295 km2 ; 152 177 h [1991]). Limita al N amb el Berguedà, a l’E amb Osona i el Vallès Oriental, al SE amb el Vallès Occidental, al S amb el Baix Llobregat, al SW i W amb l’Anoia i al NW amb el Solsonès.

És constituïda per 35 municipis. Cap comarcal, Manresa. El centre de la comarca és una gran conca d’erosió, el pla de Bages, que juntament amb la conca de Sant Vicenç de Castellet, contrasta amb una perifèria de terres elevades (l’alt Bages): al sector S, la Serralada Prelitoral, amb Montserrat i Sant Llorenç del Munt; a l’E, l’altiplà del Moianès. El clima, clarament mediterrani, acusa ja unes característiques continentals, amb temperatures més extremes i pluviositat més escassa que a les comarques de la Depressió Prelitoral. Hi destaca l’eix del Llobregat, que travessa tota la comarca.

Hi ha un predomini de l’alzinar i el bosc de roure. L’any 1991 la densitat de població era de 117,5 h/km2 . La capital aglutina el 43,5% de la població. Segueixen en importància Sant Joan de Vilatorrada, Sallent i Sant Vicenç de Castellet. El 1986 el 3,9% estava ocupada en el sector primari, el 49,7% a la indústria, el 4,9% en la construcció i el 39,4% en el sector de serveis. La industrialització moderna iniciada al s XIX provocà una forta immigració, sobretot cap al sud. Destaca el conreu de secà (ordi sobretot, i vinya a Artés). L’únic sector de rega diu important és l’horta de Manresa, amb aigua del Llobregat. La producció del bestiar porcí és força destacada en l’economia de la comarca. La indústria tèxtil, desenvolupada amb força al principi del XIX, continua essent el sector més important, seguida de la mineria (mines de Súria, Cardona, Sallent i Balsareny, avui tancades o d’incerta continuïtat).

El Bages és el corredor més important per a les comunicacions entre les terres litorals i de l’interior de Catalunya, fet aprofitat per l’autopista de Terrassa-Manresa i el ferrocarril. Tot i indicis anteriors, el primer poblament estable de la comarca es remunta als grups neolítics dels sepulcres de fossa. Tot i una romanització intensa, les restes trobades són escasses. L’any 798 el rei franc Lluís el Piadós encarregà al comte Borrell d’ocupar i de guardar Osona i Bages. El 878, Guifré el Pelós ocupà i repoblà el Ripollès, el Lluçanès, el baix Berguedà, el Moianès, la plana de Vic i el pla de Bages, fins a Montserrat i Solsona. La colonització fou intensificada durant els ss X i XI gràcies a l’estructura senyorial i es fundaren monestirs com el de Sant Benet de Bages (~960). Amb la incorporació del comtat d’Osona al de Barcelona i amb l’organització de la vida municipal a Manresa (1315), s’entrà en un període d’establiment d’una estructura econòmica que es mantingué fins al s XIX. A partir d’aquest segle, les noves comunicacions i, sobretot, la industrialització de les vies fluvials, juntament amb el descobriment dels jaciments potàssics, transformaren profundament la comarca.
 

Municipis de la comarca:
Aguilar de Segarra
Artés
Avinyó
Balsareny
Calders
Callús
Cardona
Castellbell i el Vilar
Castellfollit del Boix
Castellgalí
Castellnou de Bages
Estany, l’
Fonollosa
Gaià
Manresa
Marganell
Moià
Monistrol de Calders
Monistrol de Montserrat
Mura
Navarcles
Navàs
Pont de Vilomara i Rocafort, el
Rajadell
Sallent de Llobregat
Santa Maria d’Oló
Sant Feliu Sasserra
Sant Fruitós de Bages
Sant Joan de Vilatorrada
Sant Mateu de Bages
Santpedor
Sant Salvador de Guardiola
Sant Vicenç de Castellet
Súria
Talamanca
 
 

edita PIERA EDICIONS S.L.
Apartat de Correus 77
08400 Granollers
e-mail: internet@pieraedicions.com