Extensió: 695 km2
Població: 131.599 hab.
Capital: Reus

Comarca de Catalunya, al sector occidental de la plana del Camp de Tarragona (695 km2 ; 131 599 h [1991]). Limita al N amb la Conca de Barberà, a l’E amb l’Alt Camp i el Tarragonès, al S amb la mar Mediterrània i a l’W amb el Baix Ebre, la Ribera d’Ebre i el Priorat. És constituïda per 28 municipis. Cap comarcal, Reus. Una llarga línia de fractura retalla la plana en tot l’arc de contacte amb la muntanya, que es dreça amb altes cingleres. Al N, les muntanyes de Prades aconsegueixen l’altitud de 1 201 m al turó de Baltasana de Prades.

El clima és benigne, com correspon a una comarca encarada a la Mediterrània i arrecerada per un volt de muntanyes. La mitjana de temperatura és de 15,5°C. La mitjana de pluja és de 500-600 mm anuals. La vegetació potencial comprèn: màquia de garric i margalló als sòls secs de la terra baixa; alzinar a la muntanya i part de la plana litoral; i roureda submediterrània de roure valencià als cims de la Mussara; també hi són molt freqüents els boscs de pi blanc. La hidrografia és molt pobra. L’any 1991 la densitat de població era de 189,27 h/km2.

La capital aglutina el 66,6% de la població de la comarca. Segueixen en importància Cambrils, Mont-roig del Camp, Riudoms i Vandellòs. Hom conrea principalment
fruiters (sobretot fruits secs), oliveres, cereals per al bestiar i hortalisses. El Baix Camp és la comarca amb més superfície dedicada al conreu de l’avellana. La cria d’aviram es força destacada. L’activitat industrial es concentra a Reus, mentre que el sector terciari és destacat al cap comarcal i als nuclis costaners abocats al turisme. El 1972 entrà en funcionament la central nuclear de Vandellòs. La zona costanera és resseguida per l’autopista de Barcelona a València. Aeroport a Reus.

Hi ha vestigis d’ocupació humana del paleolític superior, de la transició al neolític, d’edats del bronze i del ferro, i de la cultura ibèrica. La seva part plana fou intensament romanitzada, mentre que l’ocupació sarraïna afectà sobretot la part muntanyenca. La plana formà part de la faixa fronterera fins a l’ocupació de Tarragona el segon terç del s XII, a partir del qual sorgiren els pobles actuals. El 1835 Reus esdevingué cap d’un partit judicial de la nova província de Tarragona, amb jurisdicció sobre la major part del Baix Camp.
 
 

Municipis de la comarca:
Albiol, l’
Aleixar, l’
Alforja
Almoster
Arbolí
Argentera, l’
Borges del Camp, les
Botarell
Cambrils de Mar
Capafonts
Castellvell del Camp
Colldejou
Duesaigües
Febró, la
Maspujols
Montbrió del Camp
Mont-roig del Camp
Prades
Pratdip
Reus
Riudecanyes
Riudecols
Riudoms
Selva del Camp, la
Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant
Vilanova d’Escornalbou
Vilaplana
Vinyols i els Arcs
 
 

edita PIERA EDICIONS S.L.
Apartat de Correus 77
08400 Granollers
e-mail: internet@pieraedicions.com