Extensió: 1.183 km2
Població: 39.705 hab.
Capital: Berga
 

Comarca de Catalunya, a la regió de Manresa (1 183 km 2 ; 38 965 h [1991]). Limita al N amb la Baixa Cerdanya, a l’E amb el Ripollès i Osona, al S amb el Bages i a l’W amb el Solsonès i l’Alt Urgell. Formada per 30 municipis. Cap comarcal, Berga. La comarca participa de tres regions morfològiques: l’alt Pirineu, els Pre-pirineus i la depressió anomenada de l’Ebre. El Pirineu axial comprèn, al N i NE del Berguedà, els massissos del Moixeró (2 260 m), la Tosa d’Alp (2 531 m), el Puigllançada (2 406 m) i el Mogrony
(2 045 m). Al Pre-pirineu hom pot distingir una sèrie d’unitats escalonades de N a S, entre les quals la Coma Bona (2 530 m), el massís del Pedraforca (2 497 m), Catllaràs
(1 623 m), els rasos de Peguera (2 067 m) i la serra de Queralt (1 180 m) a l’extrem meridional. Les precipitacions anuals oscil·len entre els 1 300 mm de mitjana al sector de tramuntana i els 450 mm del sector meridional. La mitjana de temperatures és entorn dels 11°C.

La vegetació del baix Berguedà té un caràcter mediterrani continental, amb predomini del bosc d’alzina carrasca. L’alt Berguedà és una contrada submediterrània de rouredes amb boix i bosc de pi roig; la fageda apareix únicament a les obagues més frescals. Per damunt dels 1 600 m apareix el paisatge subalpí amb bosc de pi negre i extensos pasturatges. Els cims més elevats atenyen l’estatge alpí dels prats naturals. L’any 1991 la densitat de població era de 33 h/km 2. La capital aglutina un 35,6% de la població. Segueixen en importància Gironella, Puig-reig i Bagà.

L’agricultura és poc important, bàsicament de blat i d’ordi, blat de moro, patates i farratge. Hi ha bestiar de llana, bestiar boví, aviram i porcí. La indústria tèxtil assolí una gran importància a partir de mitjan s XVIII. L’extracció del lignit n’havia estat, però, la base econòmica, tot i que actualment tendeix a desaparèixer. També hi ha indústria de materials per a la construcció, indústria química, alimentària i serradores. La industrialització de la comarca ha estat afavorida pel Llobregat, font d’energia i eix de comunicació amb Barcelona. El turisme ha iniciat el seu desenvolupament gràcies a la instal·lació de les pistes d’esquí als rasos de Peguera.

Fins a l’edat del ferro el període més ben documentat en la prehistòria del Berguedà és el megalitisme. Durant la conquesta romana, la comarca era habitada pels bergistans. A l’inici del s IX, l’antic pagus de Berguedà pertanyia al comte Sunifred d’Urgell-Cerdanya. Els comtes de Cerdanya convertiren Berga en cap del comtat de Berga; ambdós comtats foren incorporats el 1117 al patrimoni dels comtes de Barcelona. Dos grans monestirs foren creats al s X: Bagà, a la vall de Lillet, i Serrateix, al límit amb el Bages i amb la marca de Berga.
 

Municipis de la comarca:

Avià
Bagà
Berga
Borredà
Capolat
Casserres
Castell de l’Areny
Castellar de n’Hug
Castellar del Riu
Cercs
Espunyola, l’
Fígols Vell
Gironella
Gisclareny
Gósol
Guardiola de Berguedà
Montclar
Montmajor
Nou de Berguedà, la
Olvan
Pobla de Lillet, la
Puig-reig
Quar, la
Sagàs
Saldes
Santa Maria de Merlès
Sant Jaume de Frontanyà
Sant Julià de Cerdanyola
Vallcebre
Vilada
Viver i Serrateix
 

edita PIERA EDICIONS S.L.
Apartat de Correus 77
08400 Granollers
e-mail: internet@pieraedicions.com