Extensió: 546,30 km2
Població: 12.757 hab.
Capital: Puigcerdà
 

Regió natural i històrica del Principat de Catalunya, constituïda per una plana (uns 20 km de llargada i uns 5 km d’amplada), a més de 1 000 m d’altitud, esfondrada per falles, en plena zona axial pirinenca, que forma la capçalera del Segre. Els massissos granítics que la tanquen al nord —el roc de la Calm (2 215 m), el Carlit (2 921 m) i el Puigpedrós (2 842 m)— l’aïllen de les valls de l’Arieja (País de Foix) i de l’Aude (Capcir), mentre que al sud el Puigmal (2 909 m), la Tosa d’Alp (2 536 m) i la serra de Cadí (2 648 m) fan de partió d’aigües amb les valls del Llobregat (Berguedà) i del Ter
(Ripollès).

La plana de Cerdanya o Gran Cerdanya, centrada per la vila de Puigcerdà, s’amplia amb les valls glacials de Querol, Angostrina, Alp i Oceja. Per l’est s’allarga dins l’altiplà de la Perxa (capçalera de l’Aude i camí vers el Capcir i el Conflent), mentre cap a l’oest el dur treball del Segre, que travessa l’estret d’Isòvol vers l’Alt Urgell i les planes lleidatanes, integra a la comarca la petita conca de la Batllia o Petita Cerdanya, centrada per la vila de Bellver, i la seva sortida occidental, el congost del Baridà. El clima és continental, molt sec i amb un alt grau d’insolació. La vegetació, de caràcter alpí continental amb lleugeres influències mediterrànies, es caracteritza per estatges ben marcats, fins als 1 200 m, de pastures seques, boixedes i residus de rouredes, i des de l’esmentada altitud fins als 1 500 o 1 700 m per pi roig, seguit pel pi negre, que abasta els 2 400 m, dominat pels prats alpins.

La regió és dividida en les comarques de l’ Alta Cerdanya i de la Baixa Cerdanya. Els primers indicis coneguts de poblament de la Cerdanya corresponen a l’època eneolítica i a l’edat del bronze, a través de monuments megalítics (Prullans, Talltendre) i d’alguna cova, com la de la fou de Bor, que continuà habitada durant la primera edat del ferro. A l’època de la dominació romana sembla que aquesta zona era poblada pels ceretans.

L’ocupació musulmana fou curta, bé que posteriorment patí algunes devastadores ràtzies com la d ‘Abd al-Malik el 793. El territori apareix organitzat en comtat des de la fi del s VIII. La màxima expansió política, cultural i demogràfica tingué lloc entre la fi del s X i mitjan s XIII. Durant el  s XIII foren fundats, a més, els dos centres
administratius i econòmics de Puigcerdà i de Bellver. Al s XV patí la inestabilitat derivada de la guerra contra Joan II i de l’ocupació francesa (1462-93). En el tractat de la pau dels Pirineus (1659-60) entre les monarquies espanyola i francesa fou acordada, de manera extremament equívoca, la divisió de la Cerdanya —i també del Conflent— segons que les poblacions estiguessin situades al nord o al sud dels Pirineus. La vall de Querol (en conjunt 33 pobles) passà a sobirania francesa. Finalment, Llívia fou exclosa de la part annexada a França. Aquesta part, l’Alta Cerdanya, constituí una vegueria de la província del Rosselló, amb capital a Sallagosa. La resta de la Cerdanya —la Baixa Cer-danya— continuà formant part de la vegueria de Puigcerdà (corregiment de Puigcerdà, des del 1716). Durant la guerra Gran, la Cerdanya esdevingué un dels principals centres de les operacions militars. L’Alta Cerdanya havia estat compresa, ja des de la Revolució, dins el departament dels Pirineus Orientals (1790) i el districte de Prada. Amb la divisió provincial d’Espanya del 1833, la Baixa Cerdanya fou dividida entre les províncies de Lleida i de Girona. Des de la fi de l’edat mitjana sofrí un important procés migratori, però la construcció de carreteres des
de mitjan s XIX i de ferrocarrils des del començament del s XX ha fet possible el desenvolupament econòmic de la Cerdanya, especialment gràcies al turisme i als esports d’hivern.
 
 

Municipis de la comarca:

 Alp

 Bellver de Cerdanya

 Bolvir

 Das

 Fontanals de Cerdanya

 Ger

 Guils de Cerdanya

 Isòvol

 Lles

 Llívia

 Meranges

 Montellà i Martinet

 Prats i Sansor

 Prullans

 Puigcerdà

 Riu de Cerdanya

 Urús
 
 

edita PIERA EDICIONS S.L.
Apartat de Correus 77
08400 Granollers
e-mail: internet@pieraedicions.com