Extensió: 264 km2
Població: 117.880 hab.
Capital: Vic

Comarca de Catalunya, al curs mitjà del Ter (1 264 km2 ; 117 880 h [1991]). Cap de comarca, Vic. Limita al N amb el Ripollès, al NE amb la Garrotxa, a l’E amb la Selva, al S amb el Vallès Oriental, al SW-W amb el Bages i a l’W-NW amb el Berguedà.

La plana de Vic, que constitueix el nucli de la comarca, és l’extrem NE de la Depressió Central Catalana, i és voltada per relleus més alts, pertanyents als Pre-pirineus (N), a la Serralada Transversal (NE), a la Serralada Pre-litoral (E i S) i a la mateixa Depressió Central (W). La plana estricta s’estén uns 30 km en direcció N-S i 10 km en direcció E-W, a causa del sentit S-N del Gurri i de l’alt Ter, d’una banda, i al N-S del Congost. A ponent, el coster de Collsuspina constitueix la prolongació vers el N dels cingles de Bertí. Al N es troben els municipis que constitueixen el Vidranès. Al damunt de la plana, la plataforma estructural del Moianès i la del Lluçanès prolonguen cap al Llobregat la Depressió Central. Les serres de Bellmunt, a l’esquerra del Ter, i de Vinyoles, a la dreta, són els primers anticlinals subpirinencs. Al Puigsacalm, vèrtex NE, comença la Serralada Transversal, representada a la comarca pel Cabrerès o Collsacabra. Les Guilleries, pertanyents ja a la Serralada Prelitoral, són separades de la plana de Vic per un sistema de tres costes estructurals. Al coll de Sant Marçal comença el massís de Montseny, accessible pel coll Formic.

Les temperatures mitjanes oscil·len entre 10° i 13°C, pròpies d’un clima mediterrani continental. És característica la boira que es forma els dies encalmats d’hivern. Les precipitacions assoleixen, a la muntanya, de 800 a 1 000 mm anuals; a la plana no passen de 600 a 700 mm. Comarca essencialment submediterrània, la forta inversió tèrmica de la plana de Vic fa que la roureda de les muntanyes perifèriques sigui també la vegetació potencial de la plana. Entremig, la zona més temperada és coberta d’alzinar muntanyenc. La humitat de les muntanyes orientals és indicada per les fagedes.

El sector primari a Osona és basat actualment en la ramaderia, que se serveix de l’agricultura com a auxiliar, la qual cosa explica el predomini dels conreus farratgers i dels cereals de funció ramadera. És, sens dubte, una de les comarques més ramaderes de Catalunya. Destaca sobretot l’explotació del bestiar porcí i també del bestiar boví, tant per a la producció de llet com per a la de carn. En conjunt, l’activitat agrària ocupa el 6% de la població ocupada de la comarca. El sector econòmic més important és l’industrial (49% de la població ocupada). Quant a les activitats industrials, el tèxtil, de forta tradició a la comarca, continua essent el sector més important, però la forta crisi que experimenta ha afectat especialment les colònies. La metal·lúrgia, la fusta, l’alimentació i la pell tenen força importància.

El sector de la construcció dóna feina al 8% de la població ocupada i els serveis al 37%. La xarxa de comunicacions és molt centralitzada. El ferrocarril i la carretera de Barcelona a Puigcerdà defineixen l’eix Congost-Gurri-Ter, on conflueixen les altres. El 1995 hom inaugurà el tram de l’eix transversal que uneix Vic amb Girona. Un estiueig de sòlida tradició s’ha implantat als sectors més frescals: el Montseny, les Guilleries i el Collsacabra. Des del 1950 el creixement poblacional ha estat notable. Vic, cap de comarca, és el nucli més important i concentra el 24% de la població comarcal; el segueixen en importància les poblacions fabrils de Manlleu i Torelló. El poblament presenta una concentració demogràfica a la plana de Vic i una molt baixa densitat a la resta del territori.

La comarca d’Osona és només una petita part de l’antic comtat d’Osona, del qual ha rebut el nom. La demarcació, adoptada en la divisió territorial del 1936, i restaurada el 1987, no corresponia a cap divisió històrica concreta. Una llei de modificació de la divisió comarcal de Catalunya del 1990 segregà del Ripollès els municipis de Montesquiu de Besora, Santa Maria de Besora, Sant Quirze de Besora i Vidrà i els incorporà a l’actual comarca d’Osona, formada per un total de 51 municipis.
 

Municipis de la comarca:
Alpens
Balenyà
Brull, el
Calldetenes
Centelles
Collsuspina
Espinelves
Folgueroles
Gurb
Lluçà
Malla
Manlleu
Masies de Roda, les
Masies de Voltregà, les
Montesquiu de Besora
Muntanyola
Olost
Orís
Oristà
Perafita
Prats de Lluçanès
Roda de Ter
Rupit i Pruit
Santa Cecilia de Voltregà
Santa Eugènia de Berga
Santa Eulàlia de Riuprimer
Sant Agustí de Lluçanès
Santa Maria de Besora
Santa Maria de Corcó
Sant Bartomeu del Grau
Sant Boi de Lluçanès
Sant Hipòlit de Voltregà
Sant Julià de Vilatorta
Sant Martí d’Albars
Sant Martí de Centelles
Sant Pere de Torelló
Sant Quirze de Besora
Sant Sadurní d’Osormort
Sant Vicenç de Torelló
Seva
Sobremunt
Sora
Taradell
Tavèrnoles
Tavertet
Tona
Torelló
Vic
Vidrà
Viladrau
Vilanova de Sau
 

edita PIERA EDICIONS S.L.
Apartat de Correus 77
08400 Granollers
e-mail: internet@pieraedicions.com