Extensió: 721 km2
Població: 17.040 hab.
Capital: Cervera

Comarca de Catalunya, a la regió de Lleida (721 km 2 ; 17 040 h [1991]). Cap de comarca, Cervera. Hom designa amb el nom de Segarra les terres que formen l’altiplà central de Catalunya, és a dir, l’extens planell que es troba situat entre els darrers contraforts de muntanyam pre-pirinenc i les serres limitadores de la Depressió Central.

La comarca pertany a la conca hidrogràfica del Segre; a les fonts del Bordell, d’Ondara i del Bullidor, neix el modest riu d’Ondara, que entra a l’Urgell pel Talladell després d’uns 26 km de curs. Gran part de les aigües dels termes de Pallargues, Torrefeta i Florejacs van a parar al Sió, la coberta originària del qual, s’estén fins més enllà d’Agramunt. Les aigües dels termes d’Ivorra, Torà, Biosca i Sanaüja i part del de Torrefeta i Florejacs van al Llobregós. La pluja gairebé no sobrepassa els 500 mm anuals en alguns llocs (Cervera, 505 mm; Guissona, 507).

De clima mediterrani, amb tendència continental, el fred és bastant intens: hi
són freqüents la boira i el vent, mentre que les nevades solen ser de poca intensitat.
L’estiu és generalment benigne i de curta duració. A les terres més baixes, emperades
i àrides, la vegetació primitiva devia ésser el carrascar, de caràcter mediterrani
continental. Més amunt, als altiplans freds i en moltes de les obagues, predominaria
el bosc de roure valencià, de caràcter submediterrani. La vegetació actual, molt degradada, comprèn sobretot garrigues típiques i pastures de jonça i fenal. La brolla i el pi blanc apareixen als indrets assolellats i calents. A les obagues i als llocs frescals hi pot haver pinassa i, més rarament, pi roig. El sector primari ha estat essencial per a l’economia de la Segarra (agricultura de secà i ramaderia) i ha permès el progressiu increment dels sectors terciari i secundari. Els conreus més característics de la comarca han estat els cereals i, actualment, hi ha un clar predomini de l’ordi. La ramaderia (bestiar porcí i aviram) ha experimentat un gran desenvolupament i això ha afavorit la
creació d’una destacada indústria derivada (fàbriques de pinso, escorxadors i
transformacions càrnies). Juntament amb la indústria alimentària, és important la
de la fusta, la metal·lúrgica i la de transformats metàl·lics. Pel que fa al sector terciari,
és bàsic el paper de Cervera com a centre comercial. El turisme, en canvi, hi té poca incidència. Darrerament han millorat les comunicacions, tant a l’interior de la comarca mateix com respecte a les comarques veïnes. En aquest sentit, cal destacar la inauguració el 1993 del traçat de l’autovia que uneix Cervera amb Tàrrega (Urgell).

Municipis de la comarca:

Biosca
Cervera
Estaràs
Granyanella
Granyena de Segarra
Guissona
Ivorra
Massoteres
Montoliu de Segarra
Montornès de Segarra
Oluges, les
Pallargues, les
Sanaüja
Sant Antolí i Vilanova
Sant Guim de Freixenet
Sant Guim de la Plana
Sant Ramon de Portell
Talavera
Tarroja de Segarra
Torà
Torrefeta i Florejacs
 

edita PIERA EDICIONS S.L.
Apartat de Correus 77
08400 Granollers
e-mail: internet@pieraedicions.com