Extensió: 852 km2
Població: 262.513 hab.
Capital: Granollers

Comarca del Principat de Catalunya, a la regió de Barcelona (852 km2 ; 262 513 h [1991]). Cap comarcal, Granollers. Limita amb el Bages i Osona al N, la Selva a l’E, el Maresme al S i el Vallès Occidental a l’W. La xarxa hidrogràfica és agrupada en dues conques, la del Congost-Besòs i la de la Tordera. El clima és mediterrani. La pluviositat és vora el Montseny, on Santa Fe assoleix 1200 mm, una de les màximes dels Països Catalans, superior a la del turó de l’Home i a la de Sant Celoni (727 mm); a ponent, la minva és sensible: 685 mm a Castellterçol, enlairat al Moianès, i 613 a Granollers.

És una zona de trànsit entre les terres mediterrànies humides de la Selva i el Gironès, d’una banda, i les terres força més eixutes que limiten la comarca per l’W i pel S. La clímax de la terra baixa és l’alzinar amb marfull, que a la part nord-oriental de la comarca inclou poblacions importants de surera. A les terres altes septentrionals, sobretot al Montseny, és visible una neta zonació altitudinal que comprèn els estatges de l’alzinar muntanyenc, del bosc submediterrani de roure martinenc amb boix (sobretot a les terres de tendència continental), del bosc acidòfil de roure de fulla gran (rar i només existent al Montseny), de la fageda i, als cims del Montseny, del matollar de ginebró. La vegetació ha estat molt alterada per l’home, de manera que a les zones baixes les terres incultes i no urbanitzades porten sobretot brolles cobertes de pi blanc o de pi pinyer.

El 1718 la població era de 17 754 h, uns 21 h/km2. Fins a la fi del s XIX la població s’estacionà. Després tornà la creixença, que s’incrementà en el decenni 1920-30, i la comarca arribà a 64 887 h, una cinquena part dels quals a la ciutat de Granollers (12 699). El creixement, moderat fins a mitjans XX, s’ha desbocat a partir del 1960 (89 958 h). El 1970 eren 155 300 h, amb dues poblacions destacades: Granollers (30 066) i Mollet (20 212). El 1981 la població era de 225 052 h, el 1986 de 240 467 h i el 1991 havia arribat a 262 513 h. Aquest mateix any el cap comarcal, Granollers, tenia 51 873 h i la densitat comarcal era de 308,2 h/km2. Aquest increment demogràfic ha estat acompanyat d’una forta dinàmica de creixement industrial, sobretot des que el 1970 fou oberta l’autopista de Barcelona a la Jonquera, que s’ha convertit en un dels nous eixos de localització industrial. Així, el creixement a la comarca ha tingut com a factor principal l’arribada d’empreses foranes.

L’àrea conreada supera les 12 000 ha. El secà n’ocupa unes dues terceres parts, i prop de la meitat del secà són cereals, en rotació entre ells i amb lleguminoses; s’estenen arreu de la comarca, com el farratge, segon conreu de secà, sovint en forma de cereals de primavera (melca, blat de moro). El tercer lloc és ocupat per la vinya. Segueixen en importància els fruiters (avellaners, ametllers, presseguers), les patates i les oliveres, mig abandonades. El regadiu és força estès, sobretot en els pobles que aprofiten les aigües del Montseny i en els pobles que aprofiten les parts baixes de la riera de Tenes, del Congost i de la riera de Mogent. El regadiu és dedicat principalment a farratge, cereals, lleguminoses i hortalisses. La superfície anomenada forestal cobreix el 46% de la superfície de la comarca, bé que el bosc en sentit estricte no ocupa completament aquesta superfície. Prop del 34% són alzinars i rouredes, i, en una mesura inferior, arbres de ribera i fagedes, sobretot a la Serralada Pre-litoral i al Moianès. Les pinedes ocupen prop del 20% de la superfície forestal. Les alzines sureres presenten la màxima densitat al Montnegre i les fagedes al Montseny. La resta de la superfície qualificada com a forestal l’ocupa, en la seva major part, el bosc mixt i, secundàriament, els prats i les pastures. Hi ha un cert aprofitament del bosc en forma de fusta, llenya, pinyons i bolets.

La ramaderia és un capítol important de l’agricultura del Vallès Oriental. El més important és el bestiar boví, especialitzat en llet fins als anys 1950, i cada vegada més en carn, i l’aviram. A més, hi ha caps de bestiar porcí, d’oví, centrats a les granges industrials de Granollers i Sant Celoni. La indústria, però, és més important. Actualment, l’estructura de la indústria vallesana presenta trets de multisectorialitat. La indústria de fabricació de productes metàl·lics és la més important segons el nombre d’empreses i de treballadors. La segueixen el sector químic, que inclou la indústria del plàstic. També agrupen un nombre important d’empreses el sector de la fusta, el suro i els mobles i el de l’alimentació i begudes.

Pel que fa als transports, la infrastructura viària, considerablement densa, respon a les necessitats d’una àrea industrial, fortament poblada i amb un alt volum d’intercanvis. Hi ha els ferrocarrils de Barcelona a Occitània per Perpinyà i per Puigcerdà, l’autovia de Puigcerdà, la carretera de Girona i l’autopista de Girona a Perpinyà. També són importants les carreteres de Mataró a Granollers i Terrassa per Caldes de Montbui, de Granollers a Sabadell i de Sabadell a Centelles per Sant Feliu de Codines. Les comunicacions transversals són deficients i, tot i que han millorat amb el nou traçat de l’autopista A-7, encara continuen les dificultats per desplaçar-se del Bages al Maresme. L’any 1990 fou inaugurat un circuit permanent de velocitat a Montmeló.

El turisme pròpiament dit és poc important, però l’estiueig gaudeix de bona tradició als vessants de les serralades, i fins en viles importants, com la vila balneària de la Garriga, i d’altres com Aiguafreda, Castellterçol i Sant Feliu de Codines. D’altra banda, la bellesa dels paratges del Montseny (declarat espai natural protegit el 1977) atreu encara avui un gran nombre de visitants. El comerç, estimulat per tants factors, sempre ha estat molt actiu. El mercat de Granollers és, amb el de Vilafranca del Penedès, el més important de l’àrea metropolitana de Barcelona. El Vallès Oriental és una comarca especialitzada en els serveis. La importància de la proximitat de Barcelona resulta clara i provoca que no es generin gaires activitats especialitzades a la comarca. L’oferta és molt més àmplia a Barcelona i el cost de desplaçament és reduït. El poblament prehistòric fou paral·lel al del Vallès Occidental.
 

Municipis de la comarca:
Aiguafreda
Ametlla del Vallès, l’
Bigues i Riells
Caldes de Montbui
Campins
Canovelles
Cànoves i Samalús
Cardedeu
Castellcir
Castellterçol
Figueró i Montmany, el
Fogars de Montclús
Franqueses del Vallès, les
Garriga, la
Granera
Granollers
Gualba
Llagosta, la
Lliçà de Munt
Lliçà de Vall
Llinars del Vallès
Martorelles
Mollet del Vallès
Montmeló
Montornès del Vallès
Montseny
Parets del Vallès
Roca del Vallès, la
Santa Eulàlia de Ronçana
Santa Maria de Martorelles
Santa Maria de Palautordera
Sant Antoni de Vilamajor
Sant Celoni
Sant Esteve de Palautordera
Sant Feliu de Codines
Sant Fost de Campsentelles
Sant Pere de Vilamajor
Sant Quirze Safaja
Tagamanent
Vallgorguina
Vallromanes
Vilalba Sasserra
Vilanova del Vallès
 
 

edita PIERA EDICIONS S.L.
Apartat de Correus 77
08400 Granollers
e-mail: internet@pieraedicions.com