| LLOCS
D'INTERÈS CULTURAL |
|
|
|
a
més els oferim...
|
|||
Barri de Sant Antoni
El nom del barri té l'origen en l'església que hi havia al portal del raval de la muralla de Barcelona. D'aquell indret sortia el camí de Fraga, que anava cap a Esplugues i Martorell; n'era un dels principals i el que tenia més trànsit. Es dirigia cap a l'indret anomenat de la Creucoberta, on hi havia la creu de terme de la ciutat, abans d'entrar al poble de Sants.
Barri de l'esquerra de l'Eixample
La construcció d'aquest barri es va centrar, en els primers anys del segle, entorn dels carrers de la Diputació i del Consell de Cent, i des del carrer de Balmes fins al de Casanova. El Mercat del Ninot, que caracteritza la part central d'aquest barri va ser durant molts anys un mercat de parades a l'aire lliure en el qual hi havia una taverna amb un mascaró de proa a la porta que va donar origen al nom. No fa gaire que a la façana del mercat es va posar una reproducció d'aquell mascaró, conservat al Museu Marítim.
Barri de la dreta de l'Eixample
La part que coneixem com la dreta de l'Eixample va ser el barri de la burgesia que va introduir el modernisme a casa seva. És un barri que va créixer al voltant del passeig de Gràcia, amb teatres i jardins que el van envoltar. L'activitat econòmica de la ciutat es va concentrar cada vegada més en aquest barri: comerç, oficines, cinemes, teatres, turisme, etc. i va fer perillar l'aspecte residencial que ha de tenir tot barri.
Barri Fort Pienc
La façana dels edificis d'estil neoclàssic és avui la façana lateral de l'actual edifici engrandit el 1910 amb una gran coberta de ferro. L'estació va donar personalitat a un barri situat entre la via del tren i la Gran Via, en el qual hi havia molts transportistes, entorn de l'antiga carretera de Ribes, una vella via de sortida de la ciutat des de l'època romana fins que es va construir l'Eixample.
Barri Sagrada Família ("El Poblet")
Més enllà del límit de la dreta de l'Eixample, a la part alta, hi ha el barri de la Sagrada Família, que abans es coneixia com el Poblet. El que dóna personalitat al veïnat és el temple de la Sagrada Família, que va ser encarregat com a temple expiatori i es va projectar el 1881 en uns terrenys dins el terme de Sant Martí, quan al voltant seu no hi havia res més que camps i sovint hi pasturaven ramats de xais i de cabres. Travessa el barri l'avinguda de Gaudí, als extrems de la qual es troben dues obres cabdals del modernisme català: la Sagrada Família, de Gaudí, i l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, de Lluís Domènech i Montaner.