|
BREU
HISTÒRIA
|
 |
Es creu que les primeres restes corresponen a la dominació romana a la zona però la vila com a tal no apareix fins el s.XI, en el període de la reconquesta i la feudalització. Les termes vendrellenques, junt amb els nuclis de Santa Oliva i Calders, van ser objectes de disputes entre el Monestir de Sant Cugat i el noble Bernat Otger. Es el 1307 quan trobem el nom citat en testimonis escrits. El Vendrell era ja terme eclesiàstic, amb sacerdot propi, i durant els segles XIV i XV, la vila era el punt de trobada de cònsols i prohoms de Tarragona on hi acudien per rebre el rei. |
|
Malgrat
una davallada demogràfica per les epidèmies, les guerres
i les males collites durant els segles XVI i XVII, la població
va començar a urbanitzar l'exterior. Els productes agrícoles,
propis del mediterrani, era un bon sustent per les famílies i
ja en el segle XVIII arriba l'esclosió amb la introducció
de la vinya a gran escala. Es produeix vi i aiguardent i Sant Salvador
adquereix fama com a tercer port exportador de Catalunya.
El 1837, durant la Guerra Carlina, es fortifica la vila, i amb l'arribada de la fil.loxera, el Penedès augmenta considerablement la seva economia, però a finals de segle l'arribada de la plaga fa trontollar els ciments ja establerts, agreujada per la crisi del final del comerç amb Cuba. Esclataren diversos conflictes socials. En el segle XX i malgrat la guerra civil, la vila va tornar a recuperar la seva importància cabdal, amb l'explotació de vinyes, i l'incipient turisme que s'apropà a les seves platges, especialment la segona meitat del segle. |
|