«CREC QUE SÓC EL DE SEMPRE. POTSER PUC SEMBLAR UNA MICA CHULILLO PERÒ SÓC SENZILL» |
 |
- El
que sí són importants són els jugadors mediàtics
com Ronaldinho...
- Sí... Si volen ser mediàtics, que ho siguin, però
el més important és que rendeixin en el camp. Hem trobat un
Ronaldinho que està rendint i a més d’una manera extraordinària.
- El Barça però és molt més que Ronaldinho,
Etoo i Deco, dels que sempre es parla...
- Sí, és tot... Els mèrits sempre se’ls
emporten la gent del davant però si es parla tant d’ells tres
és perque realment hi ha un equip al darrera que està funcionant.
- Tu estàs rendint a un gran nivell, però al sortir de la
pedrera és molt més difícil que se’t consideri
un crack...
- Sí... A mi també em passava, jo també em
fixava més en els jugadors de fora com Romario que no pas l’Amor,
per exemple. No sé perquè es veuen d’una altra manera.
Però sigui just o no, forma part també del pensament del barcelonista.
- Per això, et consideres menys valorat tot i tenir un rendiment
igual o superior?
- No... Jo estic molt bé, estic a gust. Potser anys enrera
sí que no em sentia valorat com ara. Penso que estic en una situació
molt bona i ara se’m valora.
- Cada vegada hi ha menys jugadors de casa o espanyols. És
difícil conviure en un vestidor on es parlen tants idiomes diferents?
- Sí, però t’has d’anar adaptant. Parlem en castellà
per a que a la gent li resulti més fàcil, i potser al Giuly
o al Gio els hi costa més ja que parlen un idioma totalment diferent,
però els brasilers no tenen cap problema i de seguida s’adapten,
i el dia a dia és fàcil de portar dins del vestidor.
- A nivell personal, quin és el somni que més present
tens?
- Tot el bò que pugui venir... títols amb el club i si amb
la selecció sona la flauta i podem guanyar-ne també algun,
benvingut sigui, tot i que veient el panorama d’España és
complicat ja que no s’ha guanyat quasi mai res en els últims
anys, però no perdem l’esperança i sabem que també
podem ser competitius.
- En principi suposo que la teva il.lusió seria acabar la
teva carrera a Can Barça, però si et sortís l’oportunitat
de provar sort a l’estranger, ho acceptaries?
- Sí, és el que està de moda, però jo estic
molt bé aquí. Sé que és molt difícil
estar molts anys aquí ja que s’exigeix molt cada any i més
encara sent de la casa, però jo espero estar molts anys aquí
i no haver de marxar, tot i que mai es sap.
- Pep Guardiola va sorprendre marxant a Itàlia buscant una
nova experiència, això et fa reflexionar?
- Sí, en Pep és també una persona intel.ligent. Veia
que portava molts anys al club, que ja ho havia guanyat tot i la gent a
vegades es pot cansar de veure molts anys a un jugador aquí. Ell
va ser intel.ligent i va marxar en el moment que li tocava.
- Avui dia en el futbol tot és possible... fitxaries pel
Madrid?
- Jaja... no. Home, jo sóc molt culé i com a bon culé,
el Madrid que perdi sempre. No seria feliç jugant en el Madrid ja
que sóc molt del Barça. Sent professional no pots dir mai
que no però si puc triar una altra via, la triaria segur.
- Una bona oferta econòmica et podria portar cap el Bernabeu?
- No, no... jo sempre he dit que la millor oferta me la poden fer aquí.
Jo estic molt content d’estar on estic.
- Una altra opció seria seguir a Barcelona, però en
l’Espanyol...
- Jajaja... Home, és un equip que em cau molt bé. A part que
tinc amics allà, sempre m’ha caigut simpàtic. No es
pot dir mai que no, jejee... però jo sempre he dit que aquí
estic fenomenal.
- T’està sorprenent una mica la temporada que està
fent l’Espanyol?
- Sí. Sorprèn sobretot perque en els últims anys no
han estat massa fins, però si et pares a veure l’equip que
tenen, els jugadors són realment d’un gran nivell... l’Ivan,
en Tamudo, en Dani... gent competitiva com l’Ito... el Kameni els
ha sortit molt bé, en Serrano,.... i penso que la mà d’en
Lotina també hi té molt a veure.
«L’ESPANYOL ÉS UN EQUIP QUE EM CAU MOLT BÉ. TINC AMICS I EM CAU SIMPÀTIC»
«SI ES PARLA DE RONALDINHO, ETOO I DECO ÉS PERQUE HI HA UN EQUIP AL DARRERA»
- A
nivell de pedrera també s’està eregint com una de les
millors d’Espanya...
- Sí, són molt competitius. En la meva fornada ja
eren molt durs de pelar, i sempre ho han sigut. Són gent molt competitiva
i a més contra el Barça sempre surten supermotivats ja que
és el rival per excel.lència. També és bò
que surti gent de la pedrera de l’Espanyol ja que vol dir que la gent
de Catalunya té nivell per jugar a primera divisió.
- Què prefereixes, un derbi davant el Madrid o davant l’Espanyol?
- És totalment diferent. El partit davant el Madrid l’està
esperant tothom, és el partit de l’any, i amb l’Espanyol
és una rivalitat de ciutat, potser no hi ha tanta expectació,
però a un futbolista de la casa també li fa molta il.lusió.
- Un dels problemes del Barça de sempre ha estat la “madriditis”.
Creus que encara es segueix mirant massa cap a Madrid?
- Jo sempre he dit que aquest és el nostre problema, i aquest
any hem estat més centrats en la nostra feina i no mirant cap allà.
Ara potser són més ells els que miren cap aquí, i això
és bò ja que veuen que estem a dalt i que no afluixem. Aquesta
ha estat l’errada del Barça durant molts anys i aquesta és
una de les coses bones que tenia també en Cruyff ja que feia que
la gent es fixés més en el Barça que en el Madrid.
- Aquesta “madriditis” es dóna principalment a nivell
de premsa i seguidors...
- Sí, clar, la premsa d’allà també apreta
i tothom tira cap els seus interessos. La premsa de Madrid mana molt i jo
ho veig en la selecció on apreten de veritat. Però aquí
també tenim premsa i també la tenim a favor. Nosaltres hem
d’estar al marge de tot això. Hem de ser forts mentalment i
saber que si estem bé, podem guanyar la lliga perfectament.
- Parlant de Madrid i la selecció, vas ser ovacionat en el Bernabéu
jugant amb Espanya. Què vas sentir en aquell moment?
- En aquell moment no penses que estàs en el camp del Madrid
ja que estàs jugant amb la selecció espanyola però
no m’havien ovacionat mai estant amb la selecció, i a més,
després del partit tothom m’enviava missatges dient: “collons,
ovacionat al Bernabéu, nano”, i després penses doncs
sí, és veritat. Això és senyal que l’equip
va funcionar aquell dia i a mi em van sortir molt bé les coses. Estic
content perque en Luís Aragonés m’ha donat molta confiança
i ara em sento també un jugador important per la selecció.
- Això que et va passar, seria impensable que es donés al
revés, és a dir, que un jugador del Madrid fos ovacionat en
el Camp Nou...
- Jajaja... òstia!. Ja és difícil que hi hagi
un partit de la selecció espanyola al Camp Nou, però també
pot passar... tot i que... sí, és més difícil
que passi.
- Ara mateix Barça i Madrid són dos móns bastant diferents...
què et sembla la vida que porten els jugadors de Florentino?
- Sí, portem una vida bastant diferent, o potser això
és el que s’intenta vendre. Però no sé... jo
conec molt l’Iker Casillas i és un noi molt normal. Beckham
i companyia ja no sé quina vida porten, però això són
aspectes ja extraesportius. Crec que s’està fent un gra massa
de tot plegat. A les persones se les ha de jutjar futbolísticament
i no del que facin en la seva vida privada.
- Però això és precissament el que ara per ara ven...
- Sí clar... Si tu vens la teva vida privada aleshores no
et queixis que et segueixin a tot arreu. Però clar, gent que només
juga a futbol i no ven la seva vida, és complicat que parlin de si
surten o no surten. Són tonteries.
- Acceptaries tu una bona oferta de la premsa rosa?
- Uy, qué va, qué va!!! Jo sóc molt discret,
m’agrada passar desapercebut per tot arreu... Hi ha gent a la que
li agrada, eh?... hi ha gent per tot, però jo, ni m’ho imagino.
- Dones la imatge de ser una persona bastant senzilla...
- Sí, sóc molt simple i la gent que em coneix ja
sap que no m’agrada res més que jugar al futbol i ser jo mateix,
el que passa que m’he trobat en un món que és molt mediàtic,
amb molta premsa, però no va amb els meus pensaments.
- I què sols fer quan no estàs jugant al futbol?
- Descansar, fer la migdiada, quedar amb la xicota per anar a sopar
o al cinema, però tot amb molta tranquil.litat. Algun dia, si puc,
vaig a sopar amb els amics... M’imagino que una vida normal i corrent
d’un nano de 25 anys.
- Però has de matar molt temps mort en les concentracions, en les
pretemporades,... com ho fas?
- Ho porto bastant bé ja que sóc molt de dormir,
i si hi ha una estona lliure aprofito per dormir. Però sí
que a vegades els stages que fem a Xina, Estats Units,... doncs es fan bastant
difícils. Quinze dies a fora, sense la família, sense els
amics i a més sabent que és estiu i tothom està a la
platja... costa, però bé s’ha d’acceptar.
- El que passa que tal com està el futbol, anar a Xina, Japó
i on faci falta, ja comença a ser habitual...
- Sí, sí... I a més ens hem trobat que ara
el club econòmicament necessita diners i clar, nosaltres som uns
“mandaos”, i si hi ha una oferta per anar 3 dies a Mèxic
i ho hem de fer pel bé del club... doncs hi hem d’anar. Ara
s’estan posant de moda els stages aquests que pel futbolista no van
massa bé ja que són viatges, molt autocar amunt i abaix, però
això és qüestió del mercat i no hi podem fer res.