Hi han dos nuclis fonamentals: el Turó de la Sagrera, amb l'església d'eix aglutinador, i el derivat de la família Picalqués. Aquesta distribució canviarà definitivament a finals del s.XVIII amb la construcció de la carretera reial.

Aquesta carretera connectà el nucli amb diverses cases aïllades i, poc a poc, hi ha un creixement demogràfic amb els nous oficis a la vila deixant de banda ser únicament un poble rural.

Escenari de diverses lluites, guerres i operacions militars, la zona ha esdevingut clau per a noms com el Mariscal La Motta en la guerra dels Segadors, o el General Manso en les napoleòniques.

La indústria de la ceràmica arrenca amb força entrat el segle XX, i la millora en les comunicacions i la instal.lació d'aigua, llum i telèfon fan possible l'emplaçament de petites fàbriques. malgrat tot, no fou fins la dècada dels cinquanta quan la industrialització arriba al seu màxim, amb l'arribada de nous habitants provinents del sud d'Espanya.