Ser vegetarià és una opció que podem trobar en totes les societats. Les religions o sistemes filosòfics que inclouen el vegetarianisme són molt antics.

Els vegetarians utilitzen des de justificacions dietètiques ("és més saludable"), ètiques ("s'evita matar animals per al seu consum") o socials ("estic en contra dels excessos alimentaris i consumistes de la societat actual") fins a raons mediambientals i fins i tot humanitàries (segons algunes opinions, s'ajuda més els països subdesenvolupats consumint
cereals i soja, per exemple, que carn, pollastres i ous).

Hi ha diverses tendències vegetarianes amb plantejaments molt definits, a més de la dieta ovolactovegetariana (la més completa de totes les alternatives des del punt de vista nutricional), que inclou llet i ous, o els seus vessants més pròxims: ovovegetariana o lactovegetariana.

Un altre grup, entre els vegetarians, el constitueixen els vegetalins o vegetalistes que consideren la mel un subproducte animal i no en consumeixen, ni tampoc prenen llegums (a excepció de la soja). El veganisme, variant del vegetalisme, admet
el consum de lleguminoses.

Altres tendències són: els frugívors, que s'alimenten exclusivament de fruites fresques i fruits secs; els crudívors, que mengen només fruites i verdures crues; i els cerealistes (règim macrobiòtic), que consumeixen exclusivament cereals i restringeixen la ingesta de líquids.

D’altra banda, destacar la macrobiòtica, una filosofia mil·lenària, un sistema d'alimentació natural que cerca l'harmonia amb l'univers i té com a base el consum de cereals integrals, llegums i verdures. Al mateix temps recomana mastegar molt bé, evitar el consum de sucre, els productes animals i els additius químics, ja que consideren que mengem per restaurar-nos, per reconstruir-nos i que si maltractem els aliments que després ens menjarem, ens estem maltractant a nosaltres.
Hi ha una sèrie de llibres on es poden trobar receptes i consells sobre la cuina vegetariana. Avui des del Mirador us en volem recomanar uns quants.

- BROWN, C.B.
El buffet vegetariano RBA, 03
- ARTAZA, M.
Cocina para el corazón Martínez Roca, 01
- BROWN, S.
La biblia vegetariana RBA Integral, 02
- KRÜGER, A.
El gran libro de las ensaladas Everest, 98
- LLONA LARRAURI, J.
Dieta y cocina mediterránea Everest, 99

RECEPTA
Pasta fresca amb albergínies

Ingredients per a 2 persones
- 5 albergínies violetes, 250 g de tagliatelli o farfalle, 100g de gorgonzola, 100 cc de crema de llet 35% matèria grassa, 50 g de llavors de sèsam, mantega de qualitat. Per a l'escalivada, a més: 2 pebrots vermells, 2 cebes, 2 endívies .

Preparació:

Per fer l'escalivada:
Preescalfem el forn a 200º. En una llauna o safata de forn, disposem les verdures que volem escalivar, embolcallades amb una pel·lícula d'oli d'oliva i les fiquem al forn. Quan l'escalivada estigui llesta, la traiem del forn i la cobrim amb paper de plata,
doncs el fet que quedin retinguts els vapors farà que la pell. Pelem l'escalivada.

Posem una olla al foc amb aigua per bullir la pasta. Bullim la pasta segons les indicacions de la firma fabricant. Tallem l'albergínia escalivada en dauets, la posem al punt de sal. En un cassó amb mànec, arrenquem a bullir la crema de llet amb el formatge. Afegim la polpa de l'albergínia escalivada, deixem amalgamar per espai de 3 o 4 min. I triturem a consciència amb una batedora. Ho posem al punt de sal. Saltem la pasta amb una mica de mantega.