Ser 
      vegetarià és una opció que podem trobar en totes les 
      societats. Les religions o sistemes filosòfics que inclouen el vegetarianisme 
      són molt antics.
      
      Els vegetarians utilitzen des de justificacions dietètiques ("és 
      més saludable"), ètiques ("s'evita matar animals 
      per al seu consum") o socials ("estic en contra dels excessos 
      alimentaris i consumistes de la societat actual") fins a raons mediambientals 
      i fins i tot humanitàries (segons algunes opinions, s'ajuda més 
      els països subdesenvolupats consumint
      cereals i soja, per exemple, que carn, pollastres i ous).
      
      Hi ha diverses tendències vegetarianes amb plantejaments molt definits, 
      a més de la dieta ovolactovegetariana (la més completa de 
      totes les alternatives des del punt de vista nutricional), que inclou llet 
      i ous, o els seus vessants més pròxims: ovovegetariana o lactovegetariana.
      
      Un altre grup, entre els vegetarians, el constitueixen els vegetalins o 
      vegetalistes que consideren la mel un subproducte animal i no en consumeixen, 
      ni tampoc prenen llegums (a excepció de la soja). El veganisme, variant 
      del vegetalisme, admet
      el consum de lleguminoses.
      
      Altres tendències són: els frugívors, que s'alimenten 
      exclusivament de fruites fresques i fruits secs; els crudívors, que 
      mengen només fruites i verdures crues; i els cerealistes (règim 
      macrobiòtic), que consumeixen exclusivament cereals i restringeixen 
      la ingesta de líquids.
      
      D’altra banda, destacar la macrobiòtica, una filosofia mil·lenària, 
      un sistema d'alimentació natural que cerca l'harmonia amb l'univers 
      i té com a base el consum de cereals integrals, llegums i verdures. 
      Al mateix temps recomana mastegar molt bé, evitar el consum de sucre, 
      els productes animals i els additius químics, ja que consideren que 
      mengem per restaurar-nos, per reconstruir-nos i que si maltractem els aliments 
      que després ens menjarem, ens estem maltractant a nosaltres.
      Hi ha una sèrie de llibres on es poden trobar receptes i consells 
      sobre la cuina vegetariana. Avui des del Mirador us en volem recomanar uns 
      quants.
      
      - BROWN, C.B.
      El buffet vegetariano RBA, 03
      - ARTAZA, M.
      Cocina para el corazón Martínez Roca, 01
      - BROWN, S.
      La biblia vegetariana RBA Integral, 02
      - KRÜGER, A.
      El gran libro de las ensaladas Everest, 98
      - LLONA LARRAURI, J.
      Dieta y cocina mediterránea Everest, 99

RECEPTA
      Pasta 
      fresca amb albergínies
      
      Ingredients per a 2 persones
      - 5 albergínies violetes, 250 g de tagliatelli o farfalle, 100g de 
      gorgonzola, 100 cc de crema de llet 35% matèria grassa, 50 g de llavors 
      de sèsam, mantega de qualitat. Per a l'escalivada, a més: 
      2 pebrots vermells, 2 cebes, 2 endívies .
      
      Preparació:
      
      Per fer l'escalivada:
      Preescalfem el forn a 200º. En una llauna o safata de forn, disposem 
      les verdures que volem escalivar, embolcallades amb una pel·lícula 
      d'oli d'oliva i les fiquem al forn. Quan l'escalivada estigui llesta, la 
      traiem del forn i la cobrim amb paper de plata,
      doncs el fet que quedin retinguts els vapors farà que la pell. Pelem 
      l'escalivada.
      
      Posem una olla al foc amb aigua per bullir la pasta. Bullim la pasta segons 
      les indicacions de la firma fabricant. Tallem l'albergínia escalivada 
      en dauets, la posem al punt de sal. En un cassó amb mànec, 
      arrenquem a bullir la crema de llet amb el formatge. Afegim la polpa de 
      l'albergínia escalivada, deixem amalgamar per espai de 3 o 4 min. 
      I triturem a consciència amb una batedora. Ho posem al punt de sal. 
      Saltem la pasta amb una mica de mantega.