| Fotografia |
Nom |
 |
L'abró
de bedoll
(Leccinum scabrum) és un bolet
boletal comestible.
|
 |
L'abró
vermell
(Leccinum aurantiacum) és un
bolet comestible de l'ordre dels boletals. |
 |
El
Cama-sec de soca -
també anomenat popularment
com a alzinoi, pollancró o rouró- (Armillaria
mellea) és un fong freqüent als Països
Catalans, especialment a l'illa de Mallorca, i es pot comportar
com un paràsit molt perjudicial i provocar problemes
greus en explotacions forestals. L'any 1903 es va descriure
una plaga en els tarongers de la vall de Sóller (Mallorca)
que afectà d'una manera molt negativa en l'economia
de la comarca. |
 |
L'amanita
rubescent o vinosa (amb
precaució)
(Amanita rubescens) tendeix a envermellir-se
quan es fa vella o quan se la frega amb els dits. |
 |
L'apagallums
de cama blanca
(Macrolepiota rhacodes) és un
bolet comestible de l'ordre dels agaricals. |
 |
El
bola de neu
(Agaricus arvensis) és un bolet
que pot arribar als 20 cm de llarg i té la carn blanca. |
 |
La
bola-de-neu de bosc o Rubiol de bosc
(Agaricus silvicola) és un dels
bolets més corrents entre els d'aquest gènere. |
 |
El
bolet de noguer
(Polyporus squamosus), degut al seu
llarg període de creixement, es pot trobar gairebé
durant tot l'any. |
 |
La
bromosa
(Clitocybe nebularis, del llatí
nebula -núvol, boira- ja que fa referència al
color grisenc i trist d'aquest bolet) és un bolet que
conté una substància anomenada nebularina, de
propietats antibiòtiques i que pot ser la causant de
la seua toxicitat. La nebularina és soluble en aigua
i això explica la conveniència de bullir les
bromoses i llençar l'aigua resultant de la cocció. |
 |
El
bec de perdiu
pota de perdiu o cama de perdiu (Chroogomphus
rutilus, del grec khrós: color; gómphos: clau,
pern; del llatí rutilus: vermell) és un bolet
de la classe dels basidiomicets i comestible. |
 |
El
cama-sec
també anomenat carrereta o fals
moixernó- (Marasmius oreades, del grec marasmós
-extremament prim- i Oreiádes -nimfes de les muntanyes)
té la carn molt minsa i forma grans erols en els prats.
Abans, quan no se'n sabia l'origen, s'associaven a l'activitat
de les fades i les nimfes de les muntanyes. |
 |
La
cassoleta taronja
(Aleuria aurantia, del grec áleuron
-farina de blat- i del llatí aurantia -taronja-) és
un bolet fàcil d'identificar pel seu viu i escandalós
color ataronjat ja que no hi ha cap altra cassoleta d'aquest
color. |
 |
La
cogoma groga
(Amanita citrina) és comestible
però de molt baixa qualitat. A més, la possibilitat
de confondre aquest bolet amb altres espècies tòxiques
és tan elevada, que cal recomanar que no es consumeixi. |
 |
El
cortinari gros
(Cortinarius praestans, en llatí
cortinarius significa "que porta cortina" i praestans
vol dir "remarcable, eminent, alt") és un
bolet de color llampant i de mida grossa, que no passa desapercebut. |
 |
La
cualbra retgera o puagra groga
(Russula aurea) és un bolet de
coloració daurada ataronjada. |
 |
La
farinera
(Amanita ovoidea) és un bolet
que apareix freqüentment als terrenys calcaris en tota
mena de boscs i voreres d'aquests. |
 |
El
fetge de vaca
(Fistulina hepatica, del llatí
fistula -tub- perquè fa referència als tubs
de sota del capell que acullen l'himeni d'aquest bolet; i
del grec modern hepatiké -relatiu al fetge- per la
seua similitud amb un fetge) és un estrany i inconfusible
bolet de tardor molt corrent en alguns indrets i força
rar en altres. |
|
La
flammulina
(Flammulina vetulipes) és un
bolet de cama vellutada i barret viscós que creix de
manera natural a la tardor sobre les soques tallades i fusta
morta de Celtis sinensis var. japonica, un arbre molt proper
al lledoner.
Els
conreadors d'aquest bolet no volen obtindre el mateix bolet
que creix al bosc ja que aleshores té un gust poc
interessant. El conreen de manera que aconsegueixen que
s'allargui molt la cama i que formi unes flotes amb el barret
minúscul. Aleshores, el bolet desenvolupa un sabor
molt atractívol.
A
la primera imatge es pot observar la forma conreada i a
la segona la forma silvestre.
|
 |
La
greixa d'avet
(Hericium coralloides) és un
bolet comestible. |
 |
La
lleterola roja o lleterola sastre
(Lactarius volemus, del llatí
pirum volemum -mena de pera grossa, que omple tota la mà)
és, sovint, un bolet que parasita i es descompon aviat. |
 |
El
lleterol de bedoll (amb
precaució)
(Lactarius torminosus) és un
bolet indigest ja que pot produir violents vòmits si
és menjat cru. Tanmateix, a Finlàndia, Rússia
i altres països europeus és consumit després
d'haver-lo mantingut en remull durant cinc dies o d'haver-lo
cuit. |
 |
De
la família de les russulàcies, la llora blanca
o llora clapada
(Russula virescens, del llatí
virescens -que es torna verda-) és la més apreciada. |
 |
La
maneta arrissada
(Sparassis crispa) és un bolet
comestible però que cal netejar amb molta cura. |
 |
El
mataparent de cama roja
(Boletus erythropus) creix en boscos
de coníferes a l'estiu i a la tardor. A Europa és
troba sovint als mateixos indrets que el Boletus edulis. |
 |
El
moixernó, moixeró o bolet de Sant Jordi
(Calocybe gambosa, en grec kybe vol
dir "cap" i kalós és "bonic",
i al·ludeix al bonic barret d'aquest bolet. En llatí,
gambosa significa, referint-se a un animal, "que té
la sofraja inflada" ja que aquest bolet té el
peu inflat, a mig aire). |
 |
El
molleric clapat o mataparent clapat
(Suillus variegatus) és un bolet
molt abundant. |
 |
El
molleric granellut
(Suillus granulatus, del llatí
suillus -mena de bolet de baixa qualitat-, derivat del llatí
sus que vol dir porc; i del llatí granulatus -granulós-)
té unes granulacions a la part alta del peu que són
característiques d'aquesta espècie. |
 |
La
pampa
també anomenada candela de bruc
o porrosa- (Clitocybe geotropa, de la paraula grega gê
que vol dir "terra", i tropé que significa
"direcció", perquè sembla indicar
la forma del barret girat o dirigit cap a terra) és
un bolet molt apreciat en indrets concrets com ho fa pensar
els molts noms populars que té. |
 |
La
pampeta
(Lepista inversa, del grec lepasté
-vas ample de terrissa que recorda la forma d'un bolet-, i
del llatí inversa -invertida-. El nom científic
fa clara referència a la vora del barret, sempre incurvada,
mirant cap avall) és un dels bolets més comuns
a la tardor, que surt, sense gaires exigències, pertot
arreu i en grups nombrosos. |
 |
La
pebrassa vellutada
(Lactarius vellereus) és un bolet
amb un barret de color blanc de 10 a 25 cm de diàmetre.És
un bolet comestible però de poca qualitat a causa del
seu sabor acre. Tanmateix, a Rússia és consumit
rostit. |
 |
La
pentinella rosada
(Laccaria laccata) deu el seu nom al
seu aspecte llis i brillant que sembla envernissat. |
 |
El
pinetell o rovelló d'obaga
(Lactarius deliciosus) és un
bolet de la família de les russulàcies. A Catalunya
és un dels bolets més apreciats gastronòmicament. |
 |
El
pinetell de calceta
(Suillus luteus, del llatí suillus
-mena de bolet de baixa qualitat-, derivat del llatí
sus que vol dir porc; i del llatí luteus -groc fosc-)
és un bolet amb un anell atípic. |
 |
El
rovelló
esclata-sang, pinenc, pinenca o paratge
(Lactarius sanguifluus, del llatí lactarius: que té
llet; sanguifluus: que raja sang.), és un bolet de
la família de les russulàcies, dels més
apreciats gastronòmicament. Sovint s'anomena rovelló
un altre bolet del mateix gènere: el pinetell (Lactarius
deliciosus), també molt apreciat gastronòmicament.
Alhora a vegades també es diu pinetell a aquest bolet.
Ambdos són, sens dubte, els bolets de bosc comestibles
més coneguts a Catalunya. |
 |
El
sureny fosc
(Boletus aereus, del llatí boletus:
bolet) és un bolet de la classe dels basidiomicets
i comestible, molt semblant al Boletus aestivalis i al cep
(Boletus edulis), amb el que sovint se'l confon |
 |
La
tòfona negra
(Tuber melanosporum, del llatí
tuber -tubercle tòfona- i del grec mélas, mélanos
-negre- i sporá -llavor, gra-) és un bolet que
viu soterrat, associat amb les arrels d'arbres forestals,
sobretot dels gèneres Quercus (roures, alzines, etc.)
i Salix (salzes), formant micorrizes. |
 |
El
bolet anisat o bolet d'anís
(Clitocybe odora) és un fong
freqüent als alzinars i pinedes. El fort aroma anisat
que desprèn la carn fa que es sàpiga de la seua
existència al bosc abans de veure'l ja que impregnen
l'ambient d'un agradable olor ben característic. |
 |
El
xampinyó
(Agaricus bisporus) és el bolet
comestible més conreat a occident. És un fong
de l'ordre dels agaricals. |
