El bola-de-neu pudent (Agaricus xanthodermus, del grec modern xantós -groc- i dérma -pell- pel seu color groc) es pot considerar l'espècie tòxica més coneguda dins de l'ordre dels agaricals.
	El bolet de greix (Gyromitra esculenta, del grec gyrós -arrodonit- i mítra, que fa referència a la forma d'aquest bolet. La paraula llatina esculenta correspon a "comestible") és un bolet de curiós aspecte que surt a la primavera.
	El bolet de pi (Hypholoma fasciculare, del grec hyphos -filament- i lôma -franja-, i del llatí fasciculus -fascicle, ramell-) és un bolet molt comú que viu en nombroses colònies, a voltes d'una forma espectacular pel gran nombre d'individus reunits.
	El bolet de soca vellutat (Inonotus hispidus) té un barret en forma de mitja lluna.
	El bolet de soca versicolor (Trametes versicolor) és un fong molt bonic que s'asseca i es conserva durant molt temps. En els països nòrdics té tradició a l'hora de guarnir la casa per Nadal i també se'n fan objectes d'adorn, com ara agulles per a barrets.
	El cortinari rutilant o cortinari de muntanya (Cortinarius orellanus) és un bolet de color vermell.
	La farinera borda, farinot o pentinella borda o cogoma borda (Amanita phalloides) és un bolet pudent de l'ordre dels agaricals, que a vegades pot adoptar forma de fal·lus. És altament tòxica, i la responsable de la majoria de morts per la intoxicació en l'ingestió de bolets. Conté dos tipus de toxines: fal·lotoxines i amatoxines.
	El fredolic gros bord (Tricholoma pardinum) és un dels bolets més tòxics del gènere Tricholoma ja que ha estat relacionat en nombrosos casos d'enverinament degut a la seua semblança amb espècies comestibles. La seua ingestió, fins i tot en petites quantitats, causa una gastroenteritis persistent degut a la presència d'una micotoxina desconeguda.
	L'inocibe (Inocybe rimosa, de l'arrel grega ís que vol dir "fibra" i del mot kybe -cap-, ja que aquest bolet té el barret guarnit de fibril·les. Rimosa és un mot llatí que vol dir "plena de clivelles") és un bolet amb un barret molt fibrós que fàcilment s'esberla.
	El mataparent amarg (Boletus calopus, del llatí boletus -bolet- i del grec kalós -bell, bonic- i pús -peu-) és un bolet de bona talla però de carn amargant.
	El nemalotoma rogenc o bolet de pi rogenc (Hypholoma sublateritium) és un bolet que creix en grups nombrosos.
	El pebràs lleter de riberada (Lactarius controversus) és un bolet del gènere Lactarius amb una carn de sabor coent i que desprén un líquid lletós.
	El pinetell bord (Lactarius scrobiculatus, del llatí scrobicula -fossa o clotet-) és un bolet tòxic que no s'ha de confondre amb el rovelló. La seua ingestió afecta la mucosa gàstrica.
	La pipa (Ganoderma lucidum) és un bolet afil·loforal que creix normalment damunt calcinals d'alzina i pot viure com a paràsit durant diversos anys, a causa de la seva estructura externa coriàcia.
	El reig de fageda o reig bord (Amanita muscaria, del llatí muscarius -relatiu a les mosques-, per la seua propietat de matar mosques) és un bolet que, antigament, es barrejava amb llet i sucre per elaborar un producte que s'emprava per matar mosques.
	El verderol (Tricholoma equestre) és un bolet que pot ser mortal si arriba a ser consumit en grans quantitats. Tot i que és gastronòmicament apreciat al sud-oest de França, s'ha comprovat que el seu verí acumulat al cos humà al llarg de continus àpats contenint aquest bolet pot provocar la mort al cap de pocs dies.