 |
El
bola-de-neu pudent
(Agaricus xanthodermus, del grec modern
xantós -groc- i dérma -pell- pel seu color groc)
es pot considerar l'espècie tòxica més
coneguda dins de l'ordre dels agaricals. |
 |
El
bolet de greix
(Gyromitra esculenta, del grec gyrós
-arrodonit- i mítra, que fa referència a la
forma d'aquest bolet. La paraula llatina esculenta correspon
a "comestible") és un bolet de curiós
aspecte que surt a la primavera. |
 |
El
bolet de pi
(Hypholoma fasciculare, del grec hyphos
-filament- i lôma -franja-, i del llatí fasciculus
-fascicle, ramell-) és un bolet molt comú que
viu en nombroses colònies, a voltes d'una forma espectacular
pel gran nombre d'individus reunits. |
 |
El
bolet de soca vellutat
(Inonotus hispidus) té un barret
en forma de mitja lluna. |
 |
El
bolet de soca versicolor
(Trametes versicolor) és un fong
molt bonic que s'asseca i es conserva durant molt temps. En
els països nòrdics té tradició a
l'hora de guarnir la casa per Nadal i també se'n fan
objectes d'adorn, com ara agulles per a barrets. |
 |
El
cortinari rutilant o cortinari de muntanya
(Cortinarius orellanus) és un
bolet de color vermell. |
 |
La
farinera borda, farinot o pentinella borda o cogoma borda
(Amanita phalloides) és un bolet
pudent de l'ordre dels agaricals, que a vegades pot adoptar
forma de fal·lus. És altament tòxica,
i la responsable de la majoria de morts per la intoxicació
en l'ingestió de bolets. Conté dos tipus de
toxines: fal·lotoxines i amatoxines. |
 |
El
fredolic gros bord
(Tricholoma pardinum) és un dels
bolets més tòxics del gènere Tricholoma
ja que ha estat relacionat en nombrosos casos d'enverinament
degut a la seua semblança amb espècies comestibles.
La seua ingestió, fins i tot en petites quantitats,
causa una gastroenteritis persistent degut a la presència
d'una micotoxina desconeguda. |
 |
L'inocibe
(Inocybe rimosa, de l'arrel grega ís
que vol dir "fibra" i del mot kybe -cap-, ja que
aquest bolet té el barret guarnit de fibril·les.
Rimosa és un mot llatí que vol dir "plena
de clivelles") és un bolet amb un barret molt
fibrós que fàcilment s'esberla. |
 |
El
mataparent amarg
(Boletus calopus, del llatí boletus
-bolet- i del grec kalós -bell, bonic- i pús
-peu-) és un bolet de bona talla però de carn
amargant. |
 |
El
nemalotoma rogenc o bolet de pi rogenc
(Hypholoma sublateritium) és
un bolet que creix en grups nombrosos. |
 |
El
pebràs lleter de riberada
(Lactarius controversus) és un
bolet del gènere Lactarius amb una carn de sabor coent
i que desprén un líquid lletós. |
 |
El
pinetell bord
(Lactarius scrobiculatus, del llatí
scrobicula -fossa o clotet-) és un bolet tòxic
que no s'ha de confondre amb el rovelló. La seua ingestió
afecta la mucosa gàstrica. |
 |
La
pipa
(Ganoderma lucidum) és un bolet
afil·loforal que creix normalment damunt calcinals
d'alzina i pot viure com a paràsit durant diversos
anys, a causa de la seva estructura externa coriàcia. |
 |
El
reig de fageda o reig bord
(Amanita muscaria, del llatí
muscarius -relatiu a les mosques-, per la seua propietat de
matar mosques) és un bolet que, antigament, es barrejava
amb llet i sucre per elaborar un producte que s'emprava per
matar mosques. |
 |
El
verderol
(Tricholoma equestre) és un bolet
que pot ser mortal si arriba a ser consumit en grans quantitats.
Tot i que és gastronòmicament apreciat al sud-oest
de França, s'ha comprovat que el seu verí acumulat
al cos humà al llarg de continus àpats contenint
aquest bolet pot provocar la mort al cap de pocs dies. |