Rutes pel Berguedà
El Berguedà, amb una superfície total de 1184,89 quilòmetres quadrats, és la més septentrional de les comarques de la província de Barcelona. Està situat a l'interior de Catalunya i participa tant dels relleus enlairats del Prepirineu i del Pirineu com dels relleus planers del nord de la Depressió Central.

El clima de l'Alt Berguedà és plujós i fred i amb neu a l'hivern als vessants més enlairats. Les precipitacions mitjanes anuals superen els 1000mm, amb un mínim relatiu a l'hivern. La vegetació és constituïda principalment per pinedes de pi roig i rouredes. Als indrets més ombrívols hi ha fagedes i, més rarament, avetoses. A partir dels 1700 metres domina el pi negre i per damunt dels 2200 metres els prats alpins.

La població del Berguedà ha estat sempre escassa. El 1860 tenia 31.544 habitants. Els anys següents anà perdent població s'arribà a un mínim de 23.257 habitants el 1887. El 1900 ja s'hi censaren 27.217 habitants. A partir d'aquest moment s'observa un augment progressiu: 39.600 habitants el 1930, 41.938 habitants el 1950 i 47.953 habitants el 1960. A partir de la dècada de 1960 el descens és notable. L'augment derivat de l'activitat econòmica dels anys anteriors (mineria, indústries tèxtils, explotació forestal, ramaderia i agricultura) s'atura davant una forta crisi generalitzada a la comarca. El 1970 s'hi censen 44.446 habitants i el 1981 42.152 habitants. Al 2001, hi ha 37.995 habitants i al 2007 40.479.

L'activitat econòmica principal del Berguedà és la indústria i la mineria, que en els darrers anys han sofert fortes crisis. Actualment l'activitat industrial es localitza preferentment entre Berga i Puig-reig. La potenciació de l'eix del Llobregat amb l'obertura del Túnel del Cadí i la millora generalitzada de les carreteres que hi accedeixen han millorat les perspectives de l'activitat econòmica del Berguedà. L'agricultura, la ramaderia i l'aprofitament forestal són activitats complementàries. El turisme és un factor de retenció demogràfica a l'Alt Berguedà. Moltes cases de pagès s'estan reconvertint en residències de turisme rural i s'han obert establiments de restauració.

1ª RUTA : De Borredà a Sant Sadurní de Rotgers
2ª RUTA : De Saldes a Gresolet ( pel camí de la Costa i per la Font de Faig )
3ª RUTA : Per Tossal de Saldes
4ª RUTA : A Queralt per Umbría
5ª RUTA : A Queralt per Sant Pere de Madrona
6ª RUTA : A Queralt per les Capillas
7ª RUTA : De Queralt a Espinalbet
8ª RUTA : El Molí de Gósol i Torrentsenta
9ª RUTA : Els Cingles de Vallcebre
10ª RUTA : Guardiola de Berguedà
11ª RUTA : La Gallina Pelada
 
Com Collir-los
_Hem de ser conscients que el bosc és un ecosistema complex i que la nostra actuació en collir bolets el pot malmetre si no prenem precaucions com ara la de no rasclonar el sòl amb cap eina.

_ Hem de tallar els bolets pel peu amb un ganivet de fulla estreta per tal de no destruir el miceli, que és la part subterrània del bolet.

_ S'han de collir els bolets que ens siguin ben coneguts evitant malmetre els altres. Tots els bolets tenen la seva funció a la natura, fins i tot els metzinosos o tòxics.

_ Recol·lecteu només exemplars sans i sencers. Els exemplars vells o corcats, que de segur llençarem en arribar a casa, poden esporular al bosc i contribuir al naixement de nous bolets, o si més no serviran com a aliment a d'altres éssers vius.

_ Per últim, recordeu que el millor boletaire de tots no és el que arriba a casa amb més cistells plens, sinó aquell que després de sortir del bosc, no hi deixa cap resta o empremta visible de la seva estada.
Consells per a la recollida de bolets
1_No grateu el terra amb cap eina, ni aixequeu la fullaraca. Amb aquestes pràctiques podeu destruir les estructures filamentoses (miceli) que originen els bolets. La destrucció del miceli provoca la mort del fong i impideix l'aparició de més bolets en aquell lloc.

2_No talleu els bolets amb un ganivet; arrenqueu-los suaument del terra. D'aquesta manera no perjudicareu el miceli.

3_Procureu no recollir els bolets vells ni els petits. Cal recordar que tots els bolets acompleixen una missió en el bosc. Els petits no han tingut temps de produir espores o els vells, sovint sense valor culinari, poden repoblar els boscos i garantir la contuitat de l'espècie.

4_Poseu els bolets recollits en un cistell de vímet, i no pas en bosses de plàstic. Els bolets es conservaran millor i s'aniran escampant les espores que els bolets deixin caure, de manera que es resembrarà el bosc.

5_Colliu només els bolets que conegueu. Assegureu-vos de la seva comestibilitat. Com a mesura de prudència no us refieu mai de les proves casolanes i, en tot cas, consulteu un expert.

6_No deixeu restes de la vostre activitat al bosc. La majoria de deixalles no es descomposen, embruten i poden ser un perill.

7_Eviteu els sorolls innecessaris i els crits, perquè destorben la pau del bosc i poden espantar els animals i alterar els seus costums.

8_No encengueu mai foc al bosc i vigileu les cigarretes. La majoria dels incendis forestals comencen amb un decuit.
 
 
- Piera Edicions S.L.
Joan Prim 83 - Tel. 93 840 52 90 - 08400 Granollers (Barcelona) - CIF B-59904029 - Registre Mercantil - Tomo 21392 Foli 165 Fulla B-21770