El 878 és quan aparéix per primer cop el nom de Breda en un document. Es tracta d'un privilegi en que el rei franc Lluís el Tartamut concedeix al bisbe Frodoí, de Barcelona, diverses propietats situades en la zona del Montseny. Breda, aleshores, era una vila rural, i hauran de passar uns dos segles perquè es pugui dir que hi ha una població ben assentada. L'impuls definitiu de Breda vindrà donat pels esposos Guerau de Cabrera i Ermessenda, vescomptes de Girona, quan el 1038 decideixin fundar un monestir en aquesta vila.

El monestir de Sant Salvador de Breda, un dels més importants dels que van existir en les comarques gironines, va ser fundat el 4 de juny de l'any 1038. Guerau de Cabrera i la seva esposa Ermessenda, vescomptes de Girona, en foren els seus fundadors, i encomanaren als monjos benedictins la seva direcció. Aquell matrimoni i els seus descendents varen ser-ne els principals benefactors. L'església del monestir va ser consagrada al cap de 30 anys d'haver-se produït l'acte fundacional, el 4 d'octubre de 1068.

El 20 de maig de 1640, en els inicis de la que seria coneguda com "Guerra dels Segadors", gent de Breda i Sant Celoni varen atacar una tropa d'uns 800 soldats del Terci de Lleonard Moles, tropes que anaven en retirarda després d'haver estat derrotades pels volts de Riudarenes i d'haver incendiat l'església d'aquesta població selvatana.

Durant la Guerra de Successió (1702-1714) que va tenir llos per veure qui obtindria la Corona espanyola després de la mort sense descendència del rei Carles II, Breda va ser clarament partidària de l'Arxiduc Carles d'Àustria, d'igual manera com ho varen ser la immensa majoria de poblacions catalanes, col·laborant diverses vegades amb diners a la seva causa, enfrontada a la que acabaria guanyant la guerra i que defensava el que seria el futur rei Felip V, de la casa dels Borbons.

Amb motiu de la Guerra del Francès (1804-1814), gent de Breda va col·laborar en la lluita contra les tropes franceses, integrant-se en una companyia de soldats durant el 1809. Durant el curs de la guerra, la població va ser abandonada pels seus habitants, per por a l'acció de les tropes franceses, com va passar a finals del 1809.

L'última de les guerres que ha hagut de patir Breda, així com la resta del país, ha estat la Guerra Civil (1936-1939). Per culpa d'ella moriren molts bredencs, sobretot de partidaris de la República, la major part dels quals moriren com a conseqüència de diferents enfrontaments armats. També cal dir que, fruit de la violència incontrol·lada que va haver-hi en els primers moments de la guerra, sis persones del poble varen ser assessinades en els voltants de Barcelona per motius ideològics. L'1 de febrer de 1939, Breda va ser ocupada sense resistència per les tropes franquistes. La fi de la guerra va suposar la fi d'un règim de govern elegit democràticament i l'instauració d'una dictadura que duraria 36 anys.

PÀGINA PRINCIPAL
 DADES GENERALS  *  BREU HISTÒRIA  *  LLOCS D'INTERÈS CULTURAL
 ON MENJAR, ON DORMIR  *  FESTES I CELEBRACIONS