CELRÀ     Bisbat des del segle V, després del breu domini musulmà (s. VIII), Carlemany la va convertir la ciutat en avançada fronterera del seu imperi i en un dels nuclis comtals bàsics de la Marca Hispànica.

En el s.XIV, la zona era de les més riques del país però el Mal Any Primer, el 1333, la Pesta Negra, el 1348, i l'assalt al call, l'any 1391, van fer estralls en la població. Durant els segles XV, XVI i XVII les fortificacions van créixer i les muralles eren part habitual del paisatge gironí essent molt important en la guerra contra Joan II. A finals del s.XVII, la Guerra dels Segadors i les continues guerres amb França van tornar la incertesa al futur de la vila.

En el segle XIX va arribar la industrialització i malgrat les guerres napoleoniques i civils, la vila va engegar un nou impuls, especialment a les postrimeries del segle, amb la construcció de noves vies de comunicació. Ja en el segle XX, la massiva industrialització de la zona, junt amb l'arribada de nous habitants provinents del sud d'Espanya en les dècades dels cinquanta i seixanta van oferir una era d'estabilització i progrés que, avui en dia, continua i creix dia a dia.   PÀGINA PRINCIPAL  DADES GENERALS  *  LLOCS D'INTERÈS CULTURAL  *  EMPRESES i COMERÇOS  ON MENJAR, ON DORMIR  *  FESTES I CELEBRACIONS