L'HOSPITALET DE LLOBREGAT
 
 
Malgrat que s'han trobat proves de presència humana durant el paleolític i el neolític a la vall del riu Llobregat, les primeres restes materials de certa importància trobades en el terme municipal de l'Hospitalet corresponen a la cultura ibèrica, i daten del segle IV abans de Crist. En aquesta època, el delta del Llobregat podia ser considerat com el gran port de la Catalunya central.

De l'estada dels romans a l'Hospitalet, a partir del segle II aC, en són testimoni les nombroses troballes, entre les quals cal esmentar el Cap de Medusa, una peça d'ús funerari l'original de la qual es troba al Museu Arqueològic de Barcelona.Els primers documents escrits en què es fa referència al terme de Provençana (nom original del municipi) daten del segle X, època en què els límits del territori s'estenien aproximadament fins a la serra de Collserola i Esplugues al nord, fins a Sarrià, Sants i el Port a l'est, fins a mar al sud, i fins al riu Llobregat a l'oest, és a dir, més del doble de la superfície actual.

Els orígens de l'Hospitalet actual cal buscar-los en els dos nuclis de població que van aparèixer durant el segle XII; un al voltant de l'església de Santa Eulàlia de Provençana ( al barri de Santa Eulàlia), i l'altre, al voltant l'Hospital de la Torre Blanca ( al barri del Centre), un petit hostal situat en el camí de Barcelona a Cornellà, del qual podria provenir el nom amb què es coneix avui dia el municipi.

Encara que l'Hospitalet ha estat al llarg de la seva història una vila tradicionalment agrícola, a finals del segle XVIII s'hi van començar a instal·lar les primeres fàbriques tèxtils. No va ser, però, fins a principis del segle XX que la ciutat va experimentar un gran desenvolupament industrial i, com a conseqüència d'això, un espectacular creixement demogràfic.

L'Hospitalet té el títol de ciutat, per Reial Decret, des del 15 de desembre de 1925.
 
PÀGINA PRINCIPAL
 DADES GENERALS  LLOCS D'INTERÈS CULTURAL  *  EMPRESES i COMERÇOS
 ON MENJAR, ON DORMIR  *  FESTES I CELEBRACIONS