La denominació d'Oliana, amb nom d'origen romà, és troba documentada en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell. L'origen de la població és l'antic castell d'Oliana, un indret que va pertanyer als comtes d'Urgell.
El 1126 el comte Ermengol VI va fer una donació de béns d'Oliana a la catedral d'Urgell i entre el 1129 i el 1157 lliurà a l'Església de Solsona un parell de masos d'Oliana.

Jaume I, pel pacte de Lleida, va rescatar Oliana dels Cabrera per a Aurembiaix d'Urgell, de les quals es va reservarla potestat. Ja el 1259 el comte Àlvar d'Urgell protestava que, havent lliurat la potestat del castell d'Oliana i d'altres a Jaume I, el rei no les hi retornés. El 2 de desembre del mateix any, el rei Jaume, reconegué el seu deute de 1124 a favor del seu porter Ramon de Cervera per despeses festes en la guarda dels castells d'Oliana i de Linyola.

El castell i la vila d'Oliana van ser transferits a Antoni de Cardona i de Luna, confirmada el 1414 per Alfons el Magnànim. Ja el 1428 Antoni de Cardona va cedir tots els drets sobre la vila d'Oliana al seu fill Pere de Cardona i de Villena i aquest va vendrel's al noble Joan Ramon d'Alta-riba el 1448. Cinc anys després, la seva muller Violant ho vengué tot al capítol de la catedral d'Urgell i, així, el capítol esdevingué senyor dominical i jurisdiccional de la vila d'Oliana, que va conservar fins a la fi de l'antic règim.

Durant la guerra contra Joan II, el castell d'Oliana era defensat per Guillem Ramon del Brull. El 1569 hi hagué una gran pesta que va fer estralls entre la població i l'any següent, el lloctinent Hurtado de Mendoza obligà els pobles d'Organyà, Peramola, Oliana i Ponts a pagar una tropa de soldats per a perseguir els bandolers. Era l'epoca de les guerres, pestes i bandolerisme.

Al segle següent, durant la guerra dels Segadors, els olianesos contribuïren en les despeses de la vila i el 1642 es va encunyar moneda a Oliana. En la primera guerra Carlina la vila fou fortificada dues vegades i abandonada pels seus habitants.

En els segles posteriors, la vila va passar per períodes de guerres barrejats amb d'altres de bonança econòmica i social. Ja en el segle XX, amb l'arribada de la indústria i, posteriorment, amb l'onada d'immigració, Oliana va reeixir notablement essent, avui en dia, un punt de referència per conèixer més bé la comarca de l'Alt Urgell.