TARRAGONA     És probable l’existència d’un assentament ibèric al turó tarragoní abans de l’arribada dels romans. Tarragona té els seus orígens en el campament militar establert per Gneu Escipió el 218 aC, aquesta va ser la veritable porta d’entrada de la penetració de l’Imperi Romà a la península Ibèrica. Aviat es va convertir en capital de la Hispània Citerior - dita després Tarraconense - que fou convertida en colònia el 45 aC per Juli Cèsar. Hi ha monuments destacables de l’època de Cèsar August, que hi residí entre els anys 27 i 24 aC; Tarragona tenia aleshores una extensió de 60 ha i uns 30.000 habitants i la seva importància s’evidencia pel fet de ser una de les poques ciutats romanes d’Hispània amb circ, teatre i amfiteatre. La decadència s’inicià al segle III amb les invasions de francs i germànics, però Tarragona encara va mantenir la personalitat política i religiosa sota els visigots (469) fins a la pràctica demolició de la urbs per part de les ordres musulmanes que la van envadir (716). Va patir segles de despoblament, en una zona de terra de ningú, perduda entre dominis cristians i sarraïns, fins als segles XI i XII. El bisbe Sant Fructuós fou martiritzat el 257 dC juntament amb els diaques Auguri i Eulogi a l’amfiteatre romà. La diocesi tarragonina consta com a metropolitana ja des del segle IV, prerrogativa que mantingué a partir de la restauració medieval. Els comtes de Barcelona van impusar el repoblament que va anar lligat a la restauració de l’Església de Tarragona i els arquebisbes jurisdiccionals no solament de la ciutat sinó de tot el territori del Camp de Tarragona.Una nova època de prosperitat, gràcies al comerç marítim per la Mediterrània i a la bonança econòmica general de la corona catalanoaragonesa, va anar lligada a les grans construccions medievals, a l’expansió urbana i a un govern municipal ferm. Les grans convulsions bèl·liques dels segles XVII i XVIII i la davallada política general al país culminaren el 1811, durant la Guerra del Francès, en la qual es va vessar molta sang i la nostra ciutat va patir un catastròfic setge i saqueig. La recuperació fou lenta. La ciutat esdevingué cap de província i el comerç marítim - especialment dels vins del Camp de Tarragona- definí l’inici d’una nova expansió econòmica i urbana que configurà la ciutat actual. Al segle XX, el boom industrial dels anys 60 ha representat un extraordinari increment demogràfic i, alhora, Tarragona s’ha acreditat com a destinació turística de primer ordre per la seva costa encisadora.   PÀGINA PRINCIPAL  *  DADES GENERALS  BREU HISTÒRIA  *  LLOCS D'INTERÈS CULTURAL  *  EMPRESES i COMERÇOS  ON MENJAR, ON DORMIR  *  FESTES I CELEBRACIONS