OLESA DE BONESVALLS       Aquests són els principals indrets que el visitant a la vila no pot oblidar...

L'església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista i documentada des del 1143; de I'església antiga, que no fou consagrada fins el 1231, queda al gun vestigi románic. El temple actual, d'estil neoclás sic, data del 1777. El cementiri és al tossal de la Rengla, al NW del poble.

L'HOSPITAL anomenat antigament la Pobla de Cervelló o I'Hospital de Cervelló, és situat a migdia del cap de municipi, vora la carretera d'Avinyonet, gairebé coincidint amb el traqat del camí medieval. És habitat per uns 150 h. A Olesa de Bonesvalls i a I'Hospital conflueixen diversos cursos torrencials que davallen de la serralada, els principals dels quals són la riera d'Oleseta o del fons del Lledoner (que es forma sota la Creu d'Ordal, en terme de Vallirana) i la riera de Begues, que neix a prop d'aquest poble i penetra al terme d'Oleseta per la Cadira de Sant Cristófol.

Després de rebre altres aportacions, ambdós cursos conflueixen a I'Hospital i, a través de la riera de Ribes, aflueixen a la Mediterrania. Aquests altres torrents són el del fondo de ¡'Arcada, notable per una arcada natural formada per I'erosió, el fondo de I'Oró, el de l'Arcatera i el de la Remuga, que s'uneixen al fondo de la Cova Cremada, el qual, després de travessar Oleseta, desguassa per la dreta a la riera d'Oleseta.

Per I'esquerra hem d'esmentar el fondo de les Obagues, que baixa de Puig Bernat, el fondo del Molí, que prové del pla de les Bassioles en terme de Vallirana, i el fondo de Matabous, que davalla del puig de l'Avencó. La riera de Begues rep, per I'esquerra, el fondo del Corral de I'Hospital, el del Pi del Lluc, el de la Boixosa i el fondo de la Llaurada, que provenen del puig de la Mola.

De curs torrencial, com hem dit, aquests cursos són eixuts la major part de l'any. Hi ha diversos pous a prop de la riera de Begues (a I'Hospital, Can Pelarí, etc.) i d'Oleseta (les Cases de la Riera) per a la captació de corrents subalvis. Els darrers anys s'hi han fet captacions més fondes per a l'abastament d'urbanitzacions de nova construcció (la Costa Riera i el Pla del Pélag). El sol és molt pedregós, de materials calcaris i dolomies cretácies, com a tot Garraf.

Al terme d'Olesa de Bonesvalls abunden, també, els fenómens cárstics, el més important dels quals és l'avenc de I'Esquerrá (348 m), uns 300 m a ponent del vértex de la Mola. Forma quatre vies, una de les quals, la del Rat Penat, és la més fonda del massís de Garraf (206 m).    PÀGINA PRINCIPAL  DADES GENERALS  *  BREU HISTÒRIA  *  EMPRESES i COMERÇOS  ON MENJAR, ON DORMIR  *  FESTES I CELEBRACIONS