|
BREU
HISTÒRIA
|
|
els nostres serveis
|
|||
S'han trobat restes lítiques del paleolític als turons de Rosfèlix, puig Marí, can Roura... i pràcticament a tots els llocs més alts. La majoria d'aquests jaciments, tots de superfície, tenen cronologies referides al paleolític inferior i mitjà.
Tot l'entorn és un gran assentament romà. Ho confirma el fet que durant la construcció de les escoles velles, on avui es troba l'Ajuntament, hi aparegueren restes de parets i voltes que serviren com a suport als fonaments. També, durant les obres de sanejament del carrer Nou, l'any 1946, s'hi trobà una sitja de grans dimensions encara avui enterrada. Així mateix, en les obres que es fan en aquesta zona, es localitza un gruix important de farcit com, també, en les excavacions al Palau de Foixà, portades a terme entre l'any 1.994 i el 1.998.
L'única referència antiga escrita de la romanització de la qual tenim constància, és del segle XVII i es deu a l'escriptor Joan Gaspar Roig i Jalpí, que, entre d'altres coses, diu, referent a Maçanet, que fou famosa com a vila en temps dels romans.
El primer document de l'època medieval que avui es coneix i en el qual es fa referència a Maçanet data de l'11 d'agost de 919. Aquest document tracta de la venta que fa Emo, filla de Sisegodo, a la comtessa Garsenda, vídua de Guifred II, d'unes propietats, situades a la vall de Llagostera, en el comtat de Girona.
En el segle XI es construeix el castell de Torcafelló, anomenat inicialment Torcafelón i des del seu inici pertanyé al vescomte de Girona. La primera notícia d'aquest castell és de l'any 1.106, en què Guillem Ponç, del llinatge dels Cabrera, jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer I pels castells de Blanes, Argimon i Cabrera; restaren exclosos del jurament el castell de Barrés i els castells de Brunyola i Torcafelló.
Des de temps immemorial la població de Maçanet frueix del títol de vila, el qual li donà certa preponderància sobre els pobles de la rodalia. Es troba mencionat per escrit des de 1385. No se sap fins avui que tal privilegi hagi estat concedit amb un document especial que ho consigni, expressament atorgat per l'autoritat sobirana, com s'ha esdevingut amb altres pobles. La categoria de vila representa un grau intermedi entre el de poble i el de ciutat i correspon a la possessió de certs privilegis o nombre d'habitants superior al d'una simple parròquia o poble. Totes les condicions requerides per a la categoria de vila les va tenir el municipi de Maçanet almenys des de l'any 1318, en què obtingué el privilegi de mercat. Més tard, l'any 1393, el poble assolí el privilegi de "fire".
La gent de la vila de Maçanet fins el segle XIX i bona part del XX vivien dedicats quasi en la seva totalitat a treballar la terra, a l'agricultura. Hi havia només els artesans que exercien els oficis necessaris com: ferrers, fusters, carreters, espardenyers, sabaters, sastres, el forn de pa, alguna botiga de queviures, barbers... No hi havia indústria de cap mena i dels oficis artesanals l'únic que destacava era el d'esclopeter.
Avui en dia hi ha un gran nombre d'indústries ubicades en el nostre poble, entre els polígons de Puigtió, can Roura i el Paratge de la Creu. En els últims trenta anys s'ha urbanitzat bona part del municipi amb la creació d'urbanitzacions com a segona residència.