El 4 de novembre de 1294, el rei decretà la dependència d'aquesta sotsvegueria a la vegueria de Barcelona. Moià adquereix els títols de il.lustre i reial. 42 anys després, Pere II va organitzar el nucli en el municipi i anys posteriors dóna el status de carrer de Barcelona.

El 1674 es va iniciar la construcció de l'església parroquial, d'estil barroc, que forma una perfecta creu llatina amb un campanar octogonal, i el 1683 es funda el primer col.legi escolapi al Principat.

Amb el Decret de Nova Planta, el 1716, desapareix la sotsvegueria i només 8 anys després s'acaba l'església, fet que resultà vital per a la nova fisonomia de la vila, que en l'actualitat encara presideix. El 1810 la guerra aclapara la població, el general O'Donnell s'enfronta amb els francesos, la qual cosa repercuteix en un descens del cens, agreujat quan 29 anys després el comte d'Espanya ordena incendiar la vila durant la Primera Guerra Carlina.

El segle XX comença amb notable tranquil.litat, amb una recuperació econòmica i social evident fins que la guerra civil torna a fer estralls entre la població. Durant els anys següents, Moià creix lentament i és en la dècada dels seixanta, gràcies a l'onada d'immigració, quan es detecta un ascens notable que és evident avui en dia.