|
BREU
HISTÒRIA
|
 |
La vila i els seus pobles agregats formaven part de l'anomenada "Vallis Petrarienses", possessió dels comtes de Cerdanya i del regne de Mallorca. Després va ser propietat dels comtes de Barcelona i dels reis d'Aragó, aquests darrers van concedir el títol de "carrer de Barcelona". Se sap, per un antic document transcrit pel Mossèn Joan Martí, l'any 1717, que Ribes de Freser va néixer l'any 460, obra de Güidos Ubaldus, que comandava una tribu de vàndals provinent del Tirol. Malgrat tot, el document més antic data de l'any 982 on es fa referència al terme "ripas" que significava "ripatge". Aquest mot va evolucionar amb el temps i el 1916 es va afegir "Freser", nom actual. |
|
Durant l'Edat Mitjana va ser cap de la sots-vegueria fins que el 1833 va ser la Seu d'un partit judicial fins que les continues guerres carlines van donar a Puigcerdà aquest títol. En el s.XIX, Ribes va experimentar un notable creixement demogràfic gràcies a l'explotació de mines de carbó, a la indústria agropecuària, els teixits i el comerç en general. A finals d'aquest segle es va construir una central hidroelèctrica mentre que l'explotació de mines de níquel i cotó es duia a l'Alta Vall del Freser, Ventolà i Bruguera. A principis del s.XX Ribes es va convertir en un centre d'estiueig, conegut pels seus balnearis, banys i aigües minerals. La construcció de la carretera de Barcelona a Ribes i l'arribada del ferrocarril el 1922, a més del cremallera a Núria de l'any 1931, van incrementar, encara més, aquest punt d'atracció. Avui en dia, Ribes ofereix una diversitat d'opcions, tan turístiques com de serveis que la porten al nou milenni amb les màximes garanties de futur i estabilitat. |
|