 |
 |
 |
|
|
|
 |
| BERGUEDÀ |
| Ruta 1 · Boscos de Sant Jaume de Frontanyà · |
Accés:
Per la carretera (BV-4656) que surt de Borredà, arribem a Sant
Jaume de Frontanyà i aparquem els vehicles a l'entrada del
poble. Travessem el poble fins arribar la a un panell indicador de
rutes. Seguirem el GR 241 (Blanc i groc) Als vessants orientals de la serra de Catllaràs es troba Sant Jaume de Frontanyà, un poble recollit en els seus límits, de sòbria bellesa, amb uns boscos pregons i una fauna rica pel que fa a grans mamífers. Al
costat de l'església romànica de Sant Jaume s'inicia
aquest recorregut. Agafem el GR 241 que coincideix amb el camí
ral de la Pobla. Les pastures que envolten el poble són un
bon indret per acostar-s'hi i observar plantes i ocells. En les tanques
de bardissa o al marges de bosc, hi podeu observar el lluert o llangardaix
verd. En un principi el sender passa per un bosc de pi roig, amb la
presència de caducifolis com el faig, la blada i el bedoll,
amb un sotabosc ric en boix i espècies herbàcies nemorals.
Sentirem o veurem els ocells propis d'aquests boscos, com mallerengues,
raspinells, bruels, i al terra del camí provarem d'identificar
petjades d'algun mustèlid com ara la marta o el toixó.
Aquest bonic sender acaba enllaçant amb la carretera, molt
poc transitada, que va a la Pobla de Lillet. Seguirem per aquesta
carretera fins al coll de la Batallola on seguint les indicacions
del GR agafarem un camí que queda a mà esquerra. Des
d'aquí ens endinsarem per una fageda, amb arbres contundents,
i prestarem atenció al terra, intentarem detectar, mitjançant
les seves petjades o excrements, la presència dels cérvols.
De fet, seria possible a primeres hores del matí o les darreres
de la tarda esperar en silenci la seva aparició en alguna de
les clarianes del bosc. De vegades també trobarem petjades
de gossos que ens podrien fer pensar en el llop, espècie la
presència de la qual ha estat confirmada al nord del Berguedà.
Seguim per aquest sender; passarem per pinedes de pi roig amb caducifolis,
alguns prats i rierols, on possiblement podrem veure granotes roges
i comunes en el seu ambient. També probablement sentirem el
cant o el tamborineig dels picots negre i garser gros. Aquest camí
ens portarà a una cruïlla de pistes. Nosaltres agafarem
la de l'esquerra, per un corriol, que ens pujarà al capdamunt
de la Baga d'Ardericó. Aquí el bosc es tanca, i el predomini
del faig és incontestable. Amb silenci, seria possible topar
amb algun cabirol o sentir la fugida precipitada d'algun senglar,
les petjades del qual no ens deixaran cap marge de dubte de la seva
presència. Aquí també és possible que
puguem sorprendre la becada, la mallerenga d'aigua, el pica-soques
blau. Quan arribem al capdamunt de la carena, podrem agafar diferents
camins que ens portaran de nou a Sant Jaume. D'aquesta banda, el predomini
de la pineda de pi roig és aclaparador. Si marxem en silenci
no serà complicat sorprendre a algun esquirol o bé veure
els seus nius, que també poden utilitzar altres espècies
com la rata cellarda. En quant a ocells, en aquestes pinedes podem
veure o sentir el mosquiter pàl·lid, i diferent espècies
de túrdids. |
| Ruta 2 · Ruta per les valls de Gósol · |
 |
Accés:
Per la carretera B-400 arribem al poble de Gósol. Seguint la
indicació dels panells, agafarem la pista que porta al molí
de Gósol, on deixarem els vehicles. Aquesta agradable passejada, apta per fer-la en família, ens descobreix una part de la vall de Gósol, un poblet d'origen ramader situat als peus de l'emblemàtic Pedraforca. Potser un xic fora de l'abast estricte de la ruta que proposem, els boscos, colls i pics que envolten aquesta vall són territori de l'isard i del gall fer, espècies que han donat prestigi a aquest entorn natural. Iniciem
la ruta per la pista que hem utilitzat per deixar els vehicles al molí.
Enllacem amb la pista per on s'ha fet passar la ruta marcada blanc-verda.
Ens dirigim cap a l'esquerra direcció la surgència de
Torrentsenta. De bon començament ens haurem de fixar en els ocells
propis dels prats i conreus tradicionals que ens envolten. La separació
entre trossos, normalment feta amb marges vius d'arbres i matolls, i
sovint traçada per rierols, fa les funcions de refugi i font
d'aliment per moltes espècies d'insectes i vertebrats. A la primavera
i a l'estiu s'hi pot observar entre d'altres el gratapalles, la verderola,
diversos túrdids i l'escorxador, mentre que a l'hivern canvia
la composició d'espècies, i hi trobarem forces fringíl·lids
com el pinsà comú, el pinsà mec, els lluers o el
durbec. No serà estrany veure l'estàtica aleta dels xoriguers,
o fins i tot, travessant el cel a gran alçada, voltors, àguila
daurada i trencalòs. Als prats potser veurem munts de terra ordenats
d'una manera regular, obra dels talps. Si anem d'hora potser alguna
llebre europea se'ns travessi pel camí o fins i tot una guilla.
Als prats, els toixons troben un recurs important en la seva dieta,
els cucs de terra, per això no serà estrany trobar-hi
les seves característiques petjades. A l'esquerra ens queden
els cingles de l'Altar i de les Costasses, on entre roques hi creix
la boixeda, i s'hi poden observar gralles de bec vermell o la merla
roquera. Arribarem a l'àrea de pícnic de Torrentsenta,
on l'aigua brolla dessota una paret de pedra seca. Potser podem observar
el picot verd enfilat en algun dels pollancres que hi ha a l'indret.
A la nostra esquena ens queden els cims de la serra del Cadí,
i si comptem amb un telescopi podem intentar distingir en les llunyanes
carenes la silueta d'algun isard. Continuem el camí, deixarem
a la dreta el forat de Fontsenta, un congost excavat per l'aigua del
torrent Forcat. En aquesta mena de rocams hi trobem corbs, i durant
l'hivern hi podem veure el pela-roques. Continuem fins que la ruta senyalitzada
de verd i blanc ens dirigeix cap el bosc de pi roig que ens queda a
la dreta. Aquí, durant els mesos de maig i juny, en sòls
humits, i en les clarianes i vorades de bosc, s'hi poden observar diverses
espècies d'orquídies; és en aquest ambients on
hi podem trobar prenenet el sol la serp verda i groga. Tornarem a enllaçar
amb l'anterior pista a l'alçada de la borda del Tinent. Continuarem
per la ruta marcada; més enllà creuarem uns prats i unes
pinedes, on els bruels, raspinells i mallerengues ens acompanyaran amb
el seu cant i possiblement veurem el pinsà borroner. Seguim el
camí per arribar al riu Aigua d'Ora, on hi ha truita comuna i
hi creixen plantes pròpies d'aquests cursos d'aigua, l'aportació
de matèria orgànica als quals, procedent dels ramats,
és la justa perquè es puguin desenvolupar els crèixens,
plantes aquàtiques algunes d'elles gastronòmicament apreciades.
D'aquí arribem de nou al punt de partida. |
| Ruta 3 · Ruta per la Riera de Navel · |
 |
|
Accés: Des de Montmajor
ens dirigim cap a els llogarrets de Vila-seca i Buida-sacs, seguim les
marques blaves i blanques que haurem anat trobant pel camí i
que menen a un mas anomenat Cal Fèlix, on deixarem el vehicle.
Dificultat: Cap d'especial, la pujada més forta es troba en l'ascens a St. Esteve del Pujol de Planes. Desnivell total de 105 m. Durada: 3 hores Serveis: No en disposa Valors naturals: Espai natural de la riera de Navel: bosc de ribera, canyissar, roureda mediterrània subhumida en regeneració. Llocs d'interès: Església romànica de Sant Esteve del Pujol de Planes. La riera de Navel i el seu entorn és d'una tranquil·litat especial. El caminant de seguida s'adona de l'extraordinari privilegi de transitar per un indret com aquest, tan realment allunyat dels enrenous i sorolls de les zones més poblades de Catalunya. Abans del devastador i dramàtic incendi de 1998, el paisatge era dominat per les pinedes de pi blanc i pinassa. Aquest ha propiciat, no obstant, la colonització d'interessants espècies d'ocells que cal destacar (còlit ros, merla roquera, trobat). Es d'esperar que a mesura que es vagi recuperant el bosc, aquestes espècies s'aniran fent rares a la zona. Des de Cal Fèlix creuem un rierol, que desemboca a la riera
de Navel, per una petita i estreta palanca. Continuem per la pista,
a l'esquerra ens queda la riera, la riba de la qual està dominada
per la bardissa amb sanguinyol, i de tant en tant, una bona franja
de canyís. Si alcem la mirada potser veiem rapinyaires com
l'àguila calçada o un falcó peregrí. Als
arbres, bàsicament pollancres i salzes, fan niu espècies
com l'oriol o el colltort, aquest últim aprofitant els forats
vells de picot. Al marges de la riera, i a les parts més toves
del camí, podrem identificar rastres de mamífers com
ara genetes, mosteles i fagines. Puntualment és poden contemplar
les acrobàcies d'algun blauet en l'intent de capturar algun
barb cua-roig, un capgrós desprevingut o algun petit invertebrat.
Al llarg del recorregut, podrem sentir diferents cants d'ocells, com
el del cotoliu, la bosqueta vulgar, el rossinyol, el bruel i el de
diferents tallarols. El camí ens portarà a un petit
embassament, on a l'hivern no es estrany trobar corbs marins o ànecs
coll-verds. Passat el pantà, a l'esquerra hi ha una pista que
creua la riera. Agafarem la de la dreta, que puja la carena. Durant
la pujada, pararem esment en la possible presència del còlit
ros o la merla roquera, dues espècies que han aprofitat els
canvis ecològics ocasionats pels incendis per colonitzar aquests
territoris. Un cop arribats al capdamunt, trobarem l'esplendor i privilegiada
ubicació de l'església romànica de Sant Esteve.
Pels voltants de l'església, entre la vegetació esparsa
i baixa potser veurem algun trobat. D'aquí, parteix un estret
sender que ens portarà de nou a la pista per on hem vingut.
Si el capvespre us agafa de tornada segurament sentireu algun tòtil,
amb el seu cant tan similar al del xot, petit mussol que també
hi és present; durant l'hivern potser sentireu l'imponent cant
de duc.
|
Comarcaactiva.com
- Piera Edicions S.L. Joan Prim 83 - Tel. 93 840 52 90 08400 Granollers (Barcelona) info@comarcaactiva.com CIF B-59904029 - Registre Mercantil - Tomo 21392 Foli 165 Fulla B-21770 |
