Al 1358 la vila i la parròquia comptaven amb 21 famílies, cosa que no canvià gaire al llarg de tota l'Edat Mitjana, degut als pocs canvis que patí el terme, subsistint de l'activitat agrícola.

Va ser al segle XVIII quan la població va créixer, expantsionant-se a les vores del Ter.

Entre els anys 1710 i 1714, durant la Guerra de Successió es van produir enfrontaments a la vila entre les tropes borbòniques i els escamots revoltats. També amb la invasió napoleònica entre els anys 1808 i 18014 va fer patir a la població

A finals del segle XIX es va començar a industrialitzar, sent la producció de paper la que va tenir més importancia. Aquesta indústria va permetre que Sarrià ocupès un lloc important, amb el conseqüent creixement de la població.

A l'any 1928 es va inaugurar el ferrocarril entre Banyoles, Sarrià, Pont Major, Pedret i Girona.

Durant la Guerra Civil, la vila va ser bombardejada per l'aviació feixista, matant a 6 persones i ferint a moltes més. A més l'any 1938 el tren petit va patir un accident al xocar amb un camió cisterna.

Al 1976 Sarrià va passar a formar part de Girona i al 1979, amb la constitució dels nous ajuntaments democràtics, va recuperar la seva independència municipal.