S'han trobat vestigis de població íbera, romana, musulmana i visigòtica. La carta de repoblació fou donada per l'arquebisbe Hug de Cervelló el 13 de maig de 1165 essent enomenada vila o silva constantina.

En el règim feudal, el senyor de la vila era l'arquebisbe de la mitra tarragonina el qual hi delegava el paborde. Aquesta situació que es donava en la pràctica totalitat dels pobles del Camp propicià diverses trobades dels poders locals per defensar-se de les imposicions feudals i d'aquest fet nasqué una associació intermunicipal que es conegué amb la denominació de la Comuna del Camp de Tarragona que durà, amb més o menys força, des de finals del s. XIII fins a començaments del XVIII.

La Selva n'era la capital i això propicià que al llarg del s. XIV, sobretot, la vila tingués un auge social que la portà a ser la desena població, en nombre d'habitants, de la Catalunya estricta.