Castellarnau és una mansió senyorial del segle XIV situada al terme municipal de Sabadell, al Vallès occidental. La masia de Castellarnau, també coneguda com a Torre Berardo, fou edificada probablement entre els segles XIII i XIV. La masia té dues plantes i vessants a dues aigües.
Té una destacable torre de planta quadrada de disset metres d’alçada que tenia funcions defensives

Entre les masies adscrites a la parròquia de sant julià d’altura, una de les més destacades i antigues era la que pertanyia a Simó d’Arnau.

Durant més d’un segle va pertànyer a la família borrell, per compra feta l’any 1325. Un fill d’aquesta família, Narcís, es va casar el 1462 amb l’hereva de la masia coneguda com a Can Maduixer, de la vila i terme de Terrassa. Després, per qüestions de dots i dominis de terres, les relacions entre totes dues famílies no van ser gaire cordials.

De les discussions entre els dos propietaris de Can Maduixer (avui Can Viver de la Torre Bonica) i Can Borrell (avui Castellarnau), sorgí una pugna consistent a veure quina de les dues cases construïa una torre més esvelta en la seva propietat. L’aposta fou guanyada pel primogènit de Can Maduixer, que, anys després, vengué la finca a la família Viver, finca que des de llavors es coneix com a Can Viver de la Torre Bonica.

La construcció de la torre de Castell Arnau arruïnà els Borrell de tal manera que un fill de l’amo acabà treballant de forner a Can Viver, tot per haver intentat construir una torre més sumptuosa que la del seu parent.
La veu popular ha transmès de generació en generació aquesta curiosa història.

A la segona finestra de la torre hi apareix un escut amb les lletres j.h.s., la inscripció “Montserrat Borrell”, i l’any 1575, que correspon a la seva construcció i a l’època del millorament de la finca. El 1622 es va vendre la propietat pel preu de 4.500 lliures barcelonines al genovès Francesc Berardo. Aquest només la va posseir per espai de 26 anys, però sigui pel fet que es tractava d’un estranger, sigui per haver-se fet pública la singular història de la torre, el nom de Berardo ha perdurat al llarg dels anys.

El 1648 l’adquireix, per compra, Joan Martí, de Barcelona, i res no canvia de la seva estructura fins ara.