L'any 1762 el terme comptava amb 39 famílies, llavors anomenat Les Planes de Santa Bàrbara, degut a l'ermita dedicada a aquesta Santa, emplaçada on actualment hi ha el centre urbà.

Al 1784 ja comptava amb 70 famílies, i a partir de la Guerra del Francès, aquest creixement s'intensifica. Tot i que pugui sobtar el creixement conseqüència de la Guerra, cal tenir en compte que Santa Bàrbara era una població sense muralles, i gens susceptible d'oferir resistència. Reunint 979 habitants, l'any 1824.

Mentre tenia lloc aquesta expansió demogràfica, la població va iniciar el procés per poder independitzar-se de La Galera, que es resistí fortament. La resolució al contenciós judicial va arribar el 9 de maig de 1828, quan Ferran VIIè, va signar el Reial Decret, conseguint així plena autonomia municipal.

Els anys successius van ser de fort creixement econòmic i altra cop demogràfic. A principis del segle XX la vila arriba als 4.000 habitants, mantinguts fins després de la Guerra Civil, quan l'economia agrícola que sostenia el municipi va entrar en crisi.