|
BREU
HISTÒRIA
|
 |
El primer document escrit que fa referència a la vila el trobem a l'any 1109, a una venda que el senyor Guillem Ramon de Castellvell fa d'uns masos situats a la parròquia de Sant Andreu "Saguatosis" Cap a finals del segle XIII, els Fenollar propietaris de les aigües del Llobregat des del Congost de Martorell fins a la Roca de Adroc, posseïen un servei en barca pels voltants del la parròquia de Sant Andreu. |
|
Això fa que es convertí en lloc de pas obligat per tots els que transitaven i volien arribar al camí ral que conduïa a Barcelona, ja que una riuada havia destruït el pont romà de Martorell el 1143. |
|
|
Aquest fet va durar fins a la construcció del pont de Molins de Rei, entre el 1763 i el 1767, mentre reganava Carles III. L'any 1553 hi ha censats 120 habitants a Sant Andreu de la Barca, d'aquests la meitat eren ultrapirenencs, imigrats en gran mesura per les guerres de religió francesa. Amb les guerres del segle XIX, la vila i els seus entorns van patir diferents episodis bèl·lics i criminals. Fins l'any 1967 Sant Andreu de la Barca havia estat un petit poble que depenia molt de l'activitat agrària. És quan arriba la primera onada immigratoria andalusa, degut a la instal·lació de diferents indústries que es dispara la població. |
|