El terme era habitat, com a mínim, als 22.000 anys abans de Crist. L'home deixà la seva empremta en unes cloades estalagmítiques de la cova del Tendo, pintant un bou en posició vertical de color negre. Aquesta pintura correspon al període del paleolític antic, i és la més antiga de Catalunya.

Temps posterior, la cultura ibèrica va ser-hi present i el Montsià és anomenat per Avié en la seva "Ora marítima". A la cultura islàmica es deu el nom de la vila, ja que va ser construïda una Ràpita, (una torre defensiva) al territori.

En els anys següents, la terra on és situat el poble va anar canviant de mans, i fou propietat del comte Ramon Berenguer III, el Monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès, l'ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, Jaume II, les monges Sanjoanistes provinents de Sigena i, finalment, va ser terme públic quan el s.XVIII els treballadors van construir el Canal de la Dreta de l'Ebre per establir-se i crear "la nueva población de San Carlos".