Se sap que cap el 1789 va sorgir un fort creixement social, amb 450 cases afavorides per la construcció de la carretera Reial. La principal font de riquesa era l'agricultura, la població era majoritàriament pagesa encara que també hi havíen diferents oficis com els ferrers, manyars, sabaters o metges.

El segle XIX va comportar el gran canvi. Un augment de la producció agrícola motivat per la construcció del canal de la infanta el 1819, la millora en les comunicacions, amb l'arribada del ferrocarril, el 1854 i, posteriorment, la industrialització de la zona, especialment el sector tèxtil, van dotar a la vila d'un fort creixement econòmic.

En el segle XX la tendència a l'alça es va fer més notòria, malgrat el recés de la guerra civil, ja que en els anys cinquanta i seixanta, molts inmigrants provinents del sud d'Espanya es van instal.lar en la zona, afavorint aquest creixement, essent ja una font de riquesa inqüestionable i capital d'una de les comarques més productores del nostre país.