La primera referència escrita que trobem de la vila data del segle X, documentació del monestir de Sant Pau, on té el seu origen. Gràcies a les riqueses que generava aquest monestir la vila va viure el seu esplendor durant l'Edat Mitjana.

Des del segle XI i fins al XIV Sant Pau va aconseguir ser un important centre cultural que disposava d'scriptorium i biblioteca.

Degut a les guerres civils, les pestes i la davallada econòmica que patí la zona els monjos van deixar el monestir a mitjans del segle X, tot i que a finals del segle XVI es va iniciar la seva recuperació.

Al 1599 el terme va aconseguir ser municipi propi després de separar-se de Sant Cebrià.

A mesura que han passat els anys Sant Pol de mar ha anat creixent, superant guerres com la de Successió als inicis del segle XVIII que devastà per complet la població, fins arribar avui consolidada ja com un dels pobles més emblemàtics de la costa catalana.