El document més antic que fa referència al
terme de Teià està datat al 958, i tracta
de la venda d'una vinya on apareix el
toponímic "Vila Taliano". I la menció
més antiga de la parroquia de
Teià es va trobar a l'Arxiu de la Catedral
de Barcelona, el testament del comte
Mir, datat al 965, en el que els
almoiners del comte fan entrega a la
Santa Creu de la Seu de Barcelona de les
parròquies de "Premiliano" i "Taliano" amb els
seusa delmes i primícies, i altres
esglesies, masos, alous, etc.

En el 1283 les cases i terres del nostre poble estaven sota el domini feudal dels senyors del Castell de Burriac. Més tard, a l'any 1362, el rei Pere III "el Ceremoniòs" va vendre a Pere Desbosc, senyor del Castell de Vilassar, el domini sobre el terme de Teià, però els teinecs agrupats en Universitat i amparant-se en el dret de "fadiga" compraren la seva llibertat feudal amb 12.000 sous.

Cent-deu anys més tard, després de la Guerra Civil (1462-72), un castellà anomenat Fernando de Rebolledo obté els drets feudals sobre Teià. La pau s'aconsegueix amb la Sentència de Guadalupe (1480), en la que s'aboleix totes les formes de domino feudal i prepara el camí de l'acumulació de poder per part del monarca. A partir de la Sentència, molts pobles i Teià entre ells, es formen Universitats de Veïns amb la finalitat d'aconseguir la seva llibertat.

L'any 1769 es van començar els tràmits de la construcció de l'esglèsia del Masnou, al 1817 es vacrear la Vicaria Perpetua, separada de la de Teià, i al 1825 es separa de Teià el terme del Masnou. El nou municipi amplia el seu terme l'any 1840 amb la incorporació del barri mariner d'Alella, conegut com Alella de Mar. Als privilegis de 1505 s'esmenta que el barri del Masnou el formaven 4 o 5 masos. Posteriorment, en desapareixer el perill de pirateria, els barris mariners dels pobles de dalt comencen a crèixer i es separen.