La màxima prosperitat arriba entre els segles IV i III a.c. amb el denominat barri hel·lenístic, una xarxa de carrers on hi convivien activitats artesanals com la fabricació de ceràmica de vernís negre campaniana. Amb l'arribada dels romans al segle II a.c. la vila va decaure i no fou fins el s.III d.c. quan recuperà el paper de centre urbà i comercial important.

Al segle XI s'edificà l'església de Santa Maria i, poc a poc, la vila creix fins el punt que als segles XIII i XIV es fa necessària una nova muralla de la qual es conserven cinc torres. Durant el segle XVI el rei Carles I ordenà la construcció d'una nova fortalesa amb dependències més grans i millors serveis. Es construeix la Ciutadella de planta pentagonal estrellada i al final de la Guerra Gran la població deixa les muralles i es trasllada fora creant, així, el nucli poblacional. L'any 1814, la Ciutadella va ser inutilitzada pels francesos per a finalitats militars o bèl·liques.

Avui en dia, Roses és una vila turística i de serveis, que aplega gran quantitat de visitants durant la temporada d'estiu i que ha crescut amb molta facilitat durant les darreres dècades.