Gentilici Ribetà, ribetana
Superfície 40,71 km²
Altitud 44 m
Població (2008) 28.066 hab.
Densitat 689,41 hab/km²

Sant Pere de Ribes és un municipi de la comarca del Garraf. Té una extensió de 40,71 km². Limita al nord amb els termes de Canyelles i d'Olivella; a l'est, també amb el d'Olivella; al sud, amb el de Sitges i la petita franja de la Mediterrània; i a l'oest, amb el municipi de Vilanova i la Geltrú. Dels 26 km de costa que té la comarca, una petita part de 658 m corresponen a Sant Pere de Ribes.

L'esment més antic sobre el topònim Ribes, es documenta en la carta de franqueses i poblament d'aquest terme, datada el 6 de maig de l'any 990. En aquesta carta, signada pel bisbe Vives, es diu literalment: ...castrum nuncupatum Bello loco qui vocitantur Ribas..., que en català és ...castell anomenat Bell-lloc que té també el nom de Ribes....

Pel que fa a l'origen del nom Ribes, Josep Balari i Jovany, en el seu treball Orígenes históricos de Cataluña (1897), relaciona el nom de riba amb el llatí RIPA, que vol dir 'vora', 'costa' i que en català, a més d'aquests significats, també vol dir marge, cinglera o 'lloc escarpat', cosa que el fa sinònim de timba. En aquest sentit, s'ha de destacar que en una carta del Papa Silvestre II en què amenaçava d'excomunió Geribert si no se sotmetia a la seva autoritat, es parla del castello de Ripa, forma pseudoculta que va mantenir-se molts anys.

Considerant que el castell de Bell-lloc i el de Ribes són el mateix, es pot deduir que el castell de Ribes es deia així per la seva situació sobre les timbes que formen la riera de Ribes i el torrent de l'Espluga. El nom de Sota-ribes indica, segons això, que aquest nucli està situat sota les timbes.

En el text en llatí de la carta de franqueses de Ribes, apareix aquest mot amb la terminació plural –as, grafia que reapareix l'any 1039 en el document en què Folc Geribert, fill de Geribert, va retornar al bisbe de Barcelona el castell de Ribes. La terminació –es ja es constata l'any 1057 en el document pel qual es bisbe Guislabert i Mir Geribert infeuden el castell de Miralpeix a Arnau Arluví i en què es parla del castro Ribes.

Pel que fa a l'actual topònim de Sant Pere de Ribes, cal esmentar que en la carta de franqueses de Puigmoltó i Llop Sanç de l'any 1333 es diu literalment: Castrum Vetus de Rippis, eclesie Sancti Petri di Rippis i villa de Rippis, i és aquí on per primera vegada es parla de l'església de Sant Pere de Ribes.

A partir de l'any 1714, un cop finalitzada la Guerra de Successió, Ribes va passar a ser oficialment San Pedro de Ribas, i va continuar amb aquest nom fins l'any 1936, en què la Generalitat de Catalunya va declarar que el terme s'havia de dir Sant Pere de RIBES, recalcant que Ribes és la part més important del topònim i que Sant Pere s'hi afegeix per diferenciar-lo de Ribes de Freser. El 1937 la Generalitat va aprovar, a petició de l'Ajuntament, que el poble s'anomenés Ribes del Penedès. Després de la Guerra Civil el nom de Ribes va tornar a ser San Pedro de Ribas, fins que arribada la democràcia es va normalitzar la denominació vigent.