VALLFOGONA DE RIPOLLÈS

 

 

LLOCS D'INTERÈS CULTURAL

 

ESGLÈSIA DE SANT JULIÀ: l'edificació primitiva existia ja a l'inici del segle X (904) i fou constejada per l'abadessa Ranlo. L'any 961 fou consagrada per Ot, bisbe de Vic. L'any 1200 és reedificada pel senyor de Pinós. Al segle XV com a conseqüència dels terratrèmols es va enderrocar la volta del temple romànic i només en quedà la façana. L'any 1756 es construí una nova nau tot conservant l'antic frontís amb el portal d'accés on hi figura un rengle de pinyes, distintitu de la família Pinós. Als primers 70s hi caigué un llamp i des de llavors ha resultat inservible. Recentment s'ha actuat per assegurar el frontal pèro la nau està en avançat procés de degradació.

COMUNIDOR: antiga construcció al peu de l'Esglèsia de Sant Julià que servia per beneir el temps. També sembla relacionat amb la conjura dels mals esperits. L'any 1985 la diputació va sufragar-ne la total restauració.

NUCLI MEDIEVAL: casc antic del poble. Consta d'una plaça central al voltant de la qual i de forma circular s'hi construïren les antigues vivendes. Antigament estava enmurallat accedint-s'hi per tres entrades de les quals avui només es conserva la de tramuntana anomenada el portal de la Muralla. Els carrers del nucli medieval estan enllosats i les cases del segle XVII-XVIII, en bona part retaurades, conserven llindars i balcons centenaris.

PONT MEDIEVAL: data del segle XIV i antigament era l'enllaç amb el castell de Milany.

CAMPANAR DE LA MARE DE DÉU DEL PÒPUL: formava part de l'esglèsia romànica de la Mare de Déu del Pòpul que fou edificada pels senyors del Castell de La Sala. Hi havia una imatge de la Mare de Déu de la segona meitat del s. XIII. Actualment el campanar es va restaurar i fa ús de rellotge.

CASTELL O LA SALA: La construcció actual, situada a la part alta del poble, correspon a una restauració de l'any 1335. És de planta rectangular i 3 pisos amb una torre de 7 pisos.

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT: Té el seu origen en un petit oratori situat al peu del camí ral existent al 1649. L'Esglèsia, fruit de la forta devoció mariana, es començà a edificar al 1689. Al 1701 va ser benïda. Amb l'esvaniment de la capella del castell el santuari va rebre una gran impuls. Avui en dia ha substituït a Sant julià com esglèsia parroquial.

CASTELL DE MILANY: la seva existència ja consta al segle X. Durant els segles XI i XII l'habitava la família Milany per encàrrec dels comtes de Besalú. Mes tard passà als comtes de Barcelona i més tard als vescomtes de Bas. A la darreria del segle XVII pertanyia als comtes de Vallfogona. Actualment només es conserven restes escasses -un tros de mur d'una torre i les restes d'una cambra de volta apuntada- havia comprès una esglèsia i un cementiri.