Els orígens de Castelldefels els trobem l'any 967 amb la donació de terres i vinyes que va fer Ermengol a la parròquia de Santa Maria, precedent del castell actual.

Al segle XIV, el conjunt de la fortificació, les cases i les quadres van passar a formar part de la Baronia d'Eramprunyà. El castell va ser reforçat amb la construcció de muralles exteriors, una gran part de les quals encara es conserven.

Castelldefels, una vegada ja consolidat, va haver de suportar una llarga sèrie d'adversitats: la influència creixent de Barcelona, les epidèmies, la pèrdua de les collites, les riades, que feien que els mitjans de subsistència dels seus habitants disminuïssin.

En el segle XIX la inaguració de la línia de ferrocarril que uneix Barcelona amb Vilanova i la Geltrú obre una porta a Castelldefels, la distancia amb Barcelona comença a disminuir. Castelldefels inicia una fase expansiva durant el primer terç d'aquest segle.

L'any 1949 es construeix l'autovia, cosa que apropa les seves platges a la gran ciutat. La dècada dels anys 60 experimenta un creixement demogràfic espectacular i triplica la població. Progressivament l'activitat agrària és substituïda per l'activitat turística i de serveis, factors principals de l'economia del municipi actualment.