PEP
ANTON MUÑOZ «En
Peris és molt ACABA
DE SORTIR DE RODAR UN PARELL DE SEQÜÈNCIES D’EL
COR DE LA CIUTAT. ESTÀ DE MODA... BÉ, JA FA MÉS
DE 4 ANYS QUE HO ESTÀ, I LA GENT EL RECONEIX PER EN PERIS,
TOT I QUE TAMBÉ HA FET CINEMA, TEATRE I DOBLATGE DE VEU. ENTRE
D’ALTRES, ACABA DE DOBLAR A HUGH GRANT A “BRIDGET JONES
2: SOBREVIVIRÉ”. SEGONS ELL, NO TÉ RES A VEURE
AMB EL PERSONATGE |
 |
Acabes
de rodar un parell de seqïències, de què han anat?
-
Doncs... del Peris, jajaja. Bé, ara estem passant un mal moment perque
ens han segrestat la filla i tot i que ja l’hem trobat, en Peris està
molt dolgut amb l’actitud de la Cinta i en David ja que li han amagat
que la cangur estava malalta. Han estat dues seqüències d’una
mica de tensió, per aquesta indignació que té. Però
al mateix temps, ell tampoc és capaç d’expressar això
ja que ell funciona per extrems, o tot blanc o tot negre. Li costa molt
seure i dir pensem, reflexionem si això que ha passat està
bé, si volsaltres heu actuat bé, si jo ho exagero molt,...
Aleshores només mostra les emocions més primaries. Està
perdut en el món de la indignació i no té capacitat
per a raonar res més.
- Quan està previst que aquestes seqüències surtin a
televisió?
- Més o menys d’aquí un mes. Nosaltres rodem
amb un més de diferència.
- Quanta estona dediques al dia al rodatge d’El Cor de la Ciutat?
- Depèn de les seqüències que tinguis. Hi ha
dies que arribo a les 7 del matí i estic aquí fins a les 3
ó les 4 de la tarda. Hi ha dies, com avui, en què només
hi havia dues seqüències i és menys estona. Això
depèn de la planificació dels decorats.
- En el moment d’anar gravant per seqüències, això
suposa que la serie vagi d’un cantó cap un altre?
- Sí, a vegades gravem 2 seqüències d’un
capítol, 3 d’un altre... i no necessàriament en ordre.
A vegades gravem una seqüència d’un fet que esdevindrà
al llarg de la setmana, i comencem gravant el final i després el
començament. Hem de tenir bastant clar per on han d’anar els
personatges ja que molt habitualment gravem a l’inrevés.
- El guió de les seqüències, te’l sols aprendre
el dia abans o ho fas amb més temps?
- Jo sí. Els guions normalment els tenim una setmana abans,
però com és una història de diari i fa més de
4 anys que estem en això, jo quan m’arriben els guions me’ls
llegeixo per veure què passa. El dia abans m’aprenc els meus
diàlegs i l’endemà no em preguntis què he fet
ja que esborro el disc dur. Aquest és el meu sistema però
n’hi ha d’altres que s’ho van aprenent al llarg de la
setmana.
- Quan surts dels estudis, t’oblides totalment del Peris?
- Sí, només faltaria que sortís d’aquí
amb en Peris... Quan hi ha seqüències més compromeses
potser sí vaig pensant com la faré però sense agobiar-me.
Quan surto m’haig de treure en Peris de sobre. Normalment també
perque quan surto d’aquí me’n vaig a assajar una funció
de teatre i per això haig d’arribar al teatre nèt per
posar-me en un nou personatge.
- A qui sí li costa diferenciar en Peris d’en Pep Anton Muñoz
és a la gent del carrer.
- Està claríssim. De cada 10 persones que m’aturen
al carrer, 9 em diuen Peris i 1 Pep Anton. I fa 2 anys, sempre era en Peris.
Però normalment la gent que em diu pel meu nom és per que
em coneix del teatre o d’altres coses. Això passa amb tots.
A vegades em diuen diga-li a la Rosa..., que és la Minguillón
(la Cinta a El Cor), perque la recordem de la serie que es va fer que es
deia la Rosa i que ella protagonitzava. Després de 4 anys d’El
Cor encara hi ha gent que li diu la Rosa, i no la Cinta. Estic segur que
quan acabem aquesta serie passaran 5 ó 6 anys i la gent encara em
dirà Peris. No és dolent, ja que em consta que el meu personatge
la gent se l’estima molt, i tot el que rebo de la gent és afectuós.
- El problema és que la gent a vegades ni tan sols diferència
la ficció de la realitat, i creuen que El Cor és real... T’hauràs
trobat amb més d’un cas, no?
- Moltes vegades. La gent et parla directament de la problemàtica
que estàs ensenyant, del que ha anat durant la setmana,... coses
a vegades molt series. Fins i tot hi ha hagut gent que ha vingut a consultar-me
una problemàtica a partir que ells també tenen un bar, també
tenen fills, i els fills fan el mateix que els nostres, i ens pregunten
com hem fet nosaltres per educar els nostres fills... I clar, el que fem
nosaltres és de mentida. El problema és una mentida i la solució
també, i no pots donar cap solució. Hi ha gent que entra tan
a fons en la ficció que acaba creient-se-la.
- Quantes vegades t’han preguntat on téns el bar?
- Infinitat de vegades. Sobretot en les dues primeres temporades.
M’aturaven i em deien: on teniu el bar, que anirem a fotre un cafè?...
Ara ja no perque estem en la cinquena temporada i com a mínim ja
veuen que això no existeix i que és un decorat. Però
m’han dit gent que han anat expressament a Sant Andreu a buscar el
bar d’en Peris.
- I no t’has plantejat alguna vegada muntar-ne un, ja que segurament
seria força rentable...
- Sí, però més aviat crec que per motius genètics.
El meu pare sempre deia que quan deixés de treballar muntaria un
restaurant o un quiosc. Jo el món del quiosc no ho veig clar, però
el de la restauració sí ja que m’agrada molt, sóc
un home cuina. Però això no perque faci en Peris ara, sinó
que sempre m’ha rondat pel cap, i seria una bona alternativa.
«La gent no diferència ficció de realitat. M’han preguntat infinitat de vegades on tinc el bar»
- Quin tipus de persona és la que et sol aturar pel carrer?
-
Hi ha de tot en general, però on veus que ocupes un lloc preferencial
és en les dones d’entre 50 i 70 anys. Quan m’atura algú
jove normalment el que em demanen és un autògraf per la mare,
per la iaia o per la tieta, i difícilment és pel pare o pel
germà. També val a dir que és el públic que
consumeix més El Cor ja que els homes normalment treballen i el jovent
es mira altres coses, tot i que aquesta serie té també molt
públic jove.
- Com definiries breument el personatge d’en Peris?
- Una persona molt normal, de tocar dempeus a terra, és
un home molt primari, funciona per valors molt primaris, i viu molt en els
extrems. És molt sanguini, reacciona immediatament de forma molt
activa, a vegades pot arribar a ser agressiu però mai físicament
sinó des del punt de vista del “piquito” però
també té punts generosos, una capacitat de reflexió
i de demanar perdó si considera que s’ha equivocat. Tè
aquesta doble vessant i és una de les coses que fan més atractiu
el personatge. És un home molt tradicional i amb poques ganes de
coses novedoses.
- A nivell personal, creus que téns alguna semblança amb ell?
- No, només el físic (ja,jaja). Jo sóc tot
el contrari. No sóc gens sanguini, d’entrada em regeixo molt
des del respecta, analitzo molt les situacions abans de prendre una decisió,
tot i que a vegades acumulo coses i en qualsevol moment per una tonteria
monto un “pollo” supergegant. Sóc una persona bastant
tranquil.la, i no m’agrada gens la violència ni física
ni verbal. No sóc tan primari, sinó que sóc una mica
més reflexiu.
- Per tant, “collons” no deu ser la teva paraula preferida....
- Home, depèn de la situació... Si estic en una situació
realment fotuda, en que m’han enganyat, m’han pres el pèl...
si m’enfado, puc dir coses, eh?, i collons és una de les més
suaus, però tampoc és el meu estil.