ESPARREGUERA

 

BREU HISTÒRIA

Les primeres dades on es cita el mot Esparreguera apareix a les darreries del segle X, l’any 985, el comte Borrell II hagué d’abandonar Barcelona per l’escomesa de les hosts sarraïnes comandades per Almançor, i es va refugiar a les muntanyes de Manresa. Allà va fer una crida als homes d’armes per foragitar la gent enemiga, i entre els cavallers que acudiren a la crida figura En Guillem d’Esparreguera.

Borrell aconseguí recobrar tota la terra fins als voltants de Lleida, la qual terra repartí entre els Barons, i per prevenir futures escomeses de l’enemic, que possiblement voldria venjar-se de la vergonyosa derrota, encomanà a la gent noble que bastissin i fornissin els castells que els lliurà com a premi de l’ajut que li havien donat. Aquest cavaller va construir el Castell vora el marge dret del Llobregat, sobre el Puig, lloc idoni per a vigilar les incursions dels sarraïns del cantó del Penedès.

A l’època del Comte Borrell II, Esparreguera ja es trobava poblada al lloc anomenat La Gorgonçana, i a l’extrem N.E. del terme ja hi deuria haver el Castell, que més tard s’anomenà de les Espases.

Ja, al segle XVI, els documents parlen ja de decrets signats per l’Abat de Montserrat com a Senyor de la Vila i del terme d’Esparreguera.

Cal esmentar que des de l’any 985 fins el 1298, és a dir, durant poc més de 300 anys, els Castells d’Esparreguera i de les Espases foren patrimoni de la família d’Esparreguera.

Les guerres civils de la centúria dinovena deixaren exhausta la població : la indústria llanera, principal factor de la riquesa d’Esparreguera els segles XVI i XVIII havia quedat destruida. La població, que durant aquest segle XVIII s’havia mantingut al voltant del 2.500 habitants, l’any 1887 puja el cens a 4.015 habitants, per arribar l’any 1930 als 5.211 habitants, i actualment als 11.000 .

Avui en dia, la vila gaudeix d'una estabilitat envejable i afrota el nou segle amb la màxima salut econòmica i social.

 

tornar a la pàgina principal
els nostres serveis