GUIA GASTRONÒMICA DE CATALUNYA. Ferran Adrià

FERRAN ADRIÀ
«En 2 ó 3 anys ho deixo... espero no tornar a treballar per diners»

LES 15,00 H.. FERRAN ADRIÀ ENS HA CITAT A AQUESTA HORA PER A XERRAR UNA MICA AMB ELL. LLOC: LA PARADISÍACA CALA MONTJOI, ÉS A DIR, A LA TERRASSA D’EL BULLI. A LES 3’OO H. ÉS QUAN EL BULLI ENGEGA LES MÀQUINES. NO PAREN D’ARRIBAR CUINERS, NOIES,... I EN 2 MINUTS TOTHOM ESTÀ EN MARXA. LA CUINA, UN AUTÈNTIC ESPECTACLE. CONCENTRACIÓ ABSOLUTA PER A CREAR PETITES OBRES D’ART. LES 3’00 H.. NO SAPS SI DINAR ABANS O DESPRÉS DE PARLAR AMB ELL. AL FINAL, NI UNA COSA NI L’ALTRA. ELL PERÒ, TAMPOC HO HA FET.

Oriol Piera

- Has dinat?
- “Sí he dinat?... Doncs no. Dinar, dinar, no”.
- No sols dinar normalment?
- “Avui no. Com estava tancat el restaurant... Amb les proves, entrepans... Dinar és difícil, al menys els dies que obrim”.
- I què sols dinar, quan ho fas?
- “El mateix que tu o que qualsevol, el de la gent normal. Una cosa és la nostra feina i una altra el dia a dia”.
- Difícilment deus tenir temps per dinar o sopar a casa...
- “A casa?... Normalment ho fem aquí, però quan el restaurant està tancat i intento fer bé. És l’únic temps que tinc en tot el dia”.
- Sols cuinar a casa?
- “Si cuinem, cuino jo. Si estem a casa, cuino jo. Alguna vegada cuina ella, però no gaires”.
-A casa, que sols fer, una cuina ràpida o busques menjars complicats?
- “Com t’imagines, per una cuina ràpida. Alguna cosa de mitja horeta... Alguna cosa bona i ja està”.
-Després de tantes hores aquí, a la cuina...
- “Sí, clar....però depèn... al meu germà, per exemple, li encanta cuinar a casa, i està tot el dia pensant què farà”.
-Amb tant menjar al davant durant el dia, provant-lo... és difícil poder portar una dieta equilibrada?
- “Sí, una dieta equilibrada és difícil, però al final, si el que has menjat és bò, ja fas més o menys una dieta equilibrada”.
- I què opines de la famosa dieta mediterrània?
- “Que és una dieta més, el que passa és que és una dieta molt àmplia. Va des de Túnez a Grècia,... és una dieta que s’ha anat formant durant el temps. La pasta, és molt jove... continuament es va reinventant la dieta mediterrània”.
- Creus que realment hi ha una bona cultura gastronòmica i que sabem ben bé el que mengem cada vegada?
- “Més que cultura és informació. Potser manca informació, però això no és culpa nostra. Quan vas a comprar al mercat no t’informen bé. S’està millorant mica a mica, i penso que això és fonamental. Penso que és una de les coses que l’administració hauria de millorar”.
- S’hauria d’apostar una mica per la qualitat del producte...
- “L’important és la informació i després cadascú decideix”.
- Seria important també implantar una mica la cultura gastronòmica a nivell ja d’escola...
- “D’alimentació principalment. És una part important del nostre temps lliure. Una vegada tenim una bona alimentació és important passar-t’ho bé mitjançant el menjar. La bona gastronomia no ha de ser una obligació, en canvi la bona alimentació sí que hauria de ser una obligació”.

«La premsa rosa?... ni tinc ni tindré amants, estic molt ben casat i porto una vida molt normal»

- D’alguna manera estàs contribuint en aquest aspecte amb llibres, videos, dvds,...
- “Procuro... Els cuiners som bastant transcriptors i podem ajudar a la gent, baixar al carrer i dir-li a la gent que la podem ajudar, i penso que és el que està passant”.
- Dius que els cuiners han de baixar al carrer per portar la gastronomia a totes les cases?...
- “Sí, perquè quedava molt malament... per exemple, el què he fet últimament amb El Periódico és una desmitificació molt gran que la gastronomia és només per la gent elitista. Fins ara semblava que quedava malament que un cuiner baixés al carrer i penso que això que he fet motivarà molt a la gent”.
- Has acabat ja l’últim llibre?
- “L’estic acabant. Estic acabant l’últim de la trilogia i estic començant el procés del que serà un llibre a l’any. D’El Bulli es parla aquest any, i la gent coneix pel sopar que han fet, però volem explicar a la gent què ha passat durant l’any”.
-Es tracta de parlar una mica de la història d’El Bulli?
- “El primer llibre sí que hi parlava. Es va fer perque havíem escoltat moltes informacions que no eren veritat. No hi havia gaire informació i aleshores he fet una mica d’investigació per a que la gent sàpiga que es va obrir al 1961, que era un minigolf amb restaurant, després va ser un chiringuito i que fins el 75 no va ser un restaurant amb cara i ulls. Es tracta de desmitificar algunes coses”.
- S’ha parlat molt d’El Bulli i es comenta que cal tenir una mica de cultura gastronòmica per venir a sopar aquí...
- “Malament el que pensi que té cultura gastronòmica. Ara estic fent un treball sobre els productes que hi ha i per exemple, jo no sé de menta, i n’hi ha 60 classes. Hi ha 100.000 classes d’arròs... Tenir cultura gastronòmica és de les coses més impossibles. Els que tenim una miqueta més de cultura podem ser les persones que ens dediquem cada dia en això”.
- Per la gent potser és més important el plaer dels sabors, de si li agrada o no...
- “Entendre o no és impossible. El menjar no s’entèn. La paella t’agrada o no t’agrada, però no s’entèn de paelles”.
- El que sí suposa venir a sopar a El Bulli és una important despesa econòmica...
- “No. Sempre valorant que, per desgràcia hi ha molta gent que no arriba a final de mes... hem de tenir en compta que un senyor que fuma un paquet diari de ros pot venir una vegada al mes a un bon restaurant si deixa de fumar. Jo no tinc mòbil, ja que no el trobo necessari tret de feines com metges, periodistes,... i si jo no el tinc significa que puc viure sense mòbil. Tenir mòbil o no et pot suposar anar a un restaurant. La roba... et pot costar 50 ó 200 euros. Si compres la de 50 enlloc de la de 200... Crec que és una qüestió de prioritats en la vida, però no es pot dir que anar a un bon restaurant sigui una cosa inassequible per a tothom. A més, anar a un d’aquests restaurants ho fas una vegada al mes, com a molt... no hi vas cada dia...”.
- Evidentment tot es tracta de triar el que prefereixes, i potser la societat actual es decanta més per altra tipus de plaers...
- “Comença a haver-hi més gent que no, però això també és una mica qüestió d’informació. Potser si la gent ho pogués conèixer canviaria d’opinió. Els restaurants d’avui dia solen agradar sempre a tothom que hi va el primer dia”.
- En aquest cas, creus que el bon paladar va també en relació al nivell econòmic de cadascú?
- “No,...el que passa és que.... No. Potser amb diners sí tenim més referència de menjars, però la sensibilitat no es compra. Pots ser el més ric del món que si no téns sensibilitat...”.

continúa