Les restes prehistòriques trobades a Gavà demostren l'existència de vida en aquest territori des de fa uns 6.000 anys, assentats a la zona de Can Tironer.

Tot i que no trobem la primera referència escrita fins l'any 1002.

De l'època de la prehistòria són les mines que es conserven a la vila, d'on s'extreia variscita, una pedra verda que fou utilitzada per la manufactura de joies. Aquestes mines es poden visitar des de l'any 1993.

Al llarg dels anys van viure-hi els ibers, els romans, els visigots i els sarraïns fins que ens trobem amb el castell d'Eramprunyà que des de mitjans dels segle X i durant molt de temps, va dominar un bast territori. Encara podem observar les restes del castell així com l'ermita de Bruguers.

Fruit de la dessecació de les terres del delta per convertir-les en terres de conreu a partir de la segona meitat del segle XVIII, el municipi va patir un creixement tan demogràfic com econòmic.

A partir de la dècada de 1910 Gavà començà a substentar-se en la indústria acompanyant a la industrialització de Barcelona. Aquests canvis comencen a construir el nucli urbà com el veiem avui en dia.