La història de
la vila comença vers el 1070, quan el comte d'Urgell Ermengol IV
l'ocupà i la fortificà per fer front als àrabs que
encara es movien pel Pla d'Urgell i per la part baixa de la Ribera. Un
segle més tard, l'any 1163, lliures aquestes terres del perill musulmà,
Ermengol VII concedí a la vila una Carta de Població curulla
de privilegis, la qual impulsà el seu desenvolupament en tots els
aspectes. Es planeja aleshores un ambiciós eixample urbanístic
que tindrà vigència sis-cents anys; es fonamenta l'activitat
comercial; propera l'artesanat; es bat ací la moneda del Comte i
s'aplega a la vila un Call jueu important. A la vegada s'inicia la construcció
del temple parroquial de Santa Maria i a l'empar de l'esperit religiós
floreixen les iniciatives comunitàries, des de la Confraria del
Sant Esperit fins al poderós Gremi de Teixidors.
Hi ha constància
que a l'any 1128 ja se celebrava mercat; les fires foren autoritzades pel
comte Ermengol X l'any 1309 i la Paeria és establerta a la vila
l'any 1253 pel comte Alvar de Cabrera.
Quan a començaments
del segle XV la casa comtal d'Urgell desapareix, Agramunt queda com a cap
de demarcació territorial, la qual cosa afavoreix el prestigi i
les possibilitats de la vila durant els segles següents.
Des del segle XVI existia
a l'església parroquial una Comunitat de Preveres Beneficiats; l'any
1614 es començà a construir el Convent de PP. Franciscans,
o Col·legi de Sant Bonaventura, al tossal encara avui anomenat del
Convent; i com a mínim des de primers del segle XIV residia a la
vila una comunitat de Mercedaris. L'existència d'aquestes comunitats
impulsava la vida religiosa i cultural de la població i la tradicional
devoció a la Mare de Déu del Socors, patrona d'Agramunt,
aplegava a la vila multitud de fidels de la comarca, quan en ocasió
de grans sequeres era treta en processó la sagrada imatge demanant
el benefici de la pluja.
Al llarg del segle XVIII
Agramunt participa en la recuperació econòmica i demogràfica
general a Catalunya, s'edifica en molts espais encara lliures del recinte
emmurallat i es comença a construir a extramurs. A la segona meitat
d'aquest segle es basteix l'actual Casa de la Vila. El Decret de Nova Planta,
l'any 1716, modifica les estructures administratives de Catalunya, la Vegueria
d'Agramunt és suprimida i el seu territori agregat al Corregiment
de Cervera.
La construcció del
canal d'Urgell, que començà a regar l'any 1862, obrí
àmplies perspectives a l'agricultura. L'establiment de l'Escola
Primària Pública a mitjans de segle, contribuí a l'extensió
de la cultura, atesa fins aleshores per centres privats.
El segle XX s'obre amb
perspectives afalagadores i així continua durant el primer terç
del segle. Pel que fa a l'ensenyament, al col·legi de les Religioses
Concepcionistes--encara en actiu--fundat l'any 1880, s'hi afegí
el 1907 el dels Germans de les Escoles Cristianes ( La Salle ) que perdurà
fins l'any 1933.
L'arribada de l'electricitat
el 1899 possibilità la industrialització i l'agricultura
aconseguí un nou impuls amb la introducció dels adobs químics
i la millora dels conreus. La construcció de la carretera de Cervera
afavorí l'expansió urbanística a la banda de migdia
i el 1936 s'eixamplà la plaça del Pou. Es de remarcar que
durant la República s'inicià la construcció d'un espaiós
i modern grup escolar encara existent.
PÀGINA PRINCIPAL
* DADES GENERALS
BREU
HISTÒRIA * LLOCS
D'INTERÈS CULTURAL * EMPRESES
i COMERÇOS
ON
MENJAR, ON DORMIR * FESTES
I CELEBRACIONS