Dins del terme s'ha trobat restes arqueològiques que van de l'Edat del Bronze, amb antiguitat de 3.500 anys, fins a l'època ibèrica i romana. Les restes més importants són les de la cova de Vallmajor, a la serra del Quadrell, on hi ha un interessant conjunt de pintures rupestres del tipus esquemàtic.

El nom d'Albinyana surt per primera vegada en un document escrit l'any 1.010, en el testament d'Adalbert, el qual deixava el castell d'Albinyana entre d'altres donacions al Monestir de Sant Cugat del Vallès.

Segons el Cartulari de Sant Cugat del Vallès, la fundació d'Albinyana data de l'any 1.040, quan l'Abat Guitart del Monestir, donà Carta de Població a Bernat Oleguer, amb la condició que hi edifiqués un castell i procurés poblar el lloc, donant-li la meitat en arrendament i la meitat en possessió per a ell i en posteritat. Entre d'altres condicions, l'Abat es guardà el privilegi d'anomenar el capellà o rector de l'esglèsia del castell.

El 1.232, el rei Jaume I confirmà al Monestir de Sant Cugat tots els privilegis concedits, tant per ell com pels seus successors, fent esment entre d'altres al castell d'Albinyana i al de Tomoví.

Així doncs des dels primers temps de Reconquesta i fins l'any 1835, en què s'extingirien les senyories, Albinyana estigué sota el domini dels abats de Sant Cugat del Vallès, barons de tot el territori.

PÀGINA PRINCIPAL  *  DADES GENERALS
 BREU HISTÒRIA  *  LLOCS D'INTERÈS CULTURAL  *  EMPRESES i COMERÇOS
 ON MENJAR, ON DORMIR  *  FESTES I CELEBRACIONS